M’han substituït la meva amiga Irene de la caixa d’estalvis per un caixer automàtic d’una xarxa bancària internacional que només en dóna problemes i em fa perdre temps cada cop que he de fer alguna operació.
Ara m’ho compliquen més encara aconsellant-me que faci les operacions a través mòbil. Les noves tecnologies bancàries pretenen ser més ràpides i el que potser estan aconseguint és guanyar desconfiança, l’augment de problemàtica i més pèrdua de temps de l’usuari.
I és què la fusió, el reciclatge, la reorganització, les noves ubicacions i el canvi de personal dels bancs m’està causant, d’un temps cap aquí, un mal de cap impressionant. Cada cop que penso que he d’anar al banc, gairebé em poso a tremolar.
Des de han començat a desaparèixer les caixes d’estalvis i els bancs s’estan fusionant els uns amb els altres. Des de que han canviat les normes els drets i els deures dels clients, no hi ha qui s’aclareixi.
Ha desaparegut el tracte personal a l’oficina on anaves a fer les operacions. Han canviat treballadors i directors de lloc,això si no els han fet fora i fins i tot, en alguns casos, han tancat la entitat
Per si fos poc, ara et cobren per tot. Per fer transferències, per ingressar, per pagar un rebut i no se per quantes coses més. Tot t’envien al caixer automàtic. Això, suposant que el caixer no estigui bloquejat, no s’hagin esgotat els diners de l’interior, funcioni correctament o el sàpigues fer anar. Un veritable trencaclosques.
Asseguren que han suprimit més d’un centenar d’oficines bancàries a Lleida, sense avisar als usuaris. Arribes a la porta de moltes d’elles i et trobes que el rètol ha desaparegut. Al vidre hi ha penjat un cartell que informa que el local està en venda o lloguer. Alguna vegada t’indiquen que ara t’atenen en una oficina propera que era d’una altra entitat i que ara l’han absorbit.
A més de tot això, has de fer cua per tot. De vegades, més que per anar al metge de la Seguretat Social. Espera perquè t’atenguin al mostrador (la majoria de vegades sols és cobert per una persona). Quan arribes a la finestra et responen que per posar la llibreta al dia, igual que per la majoria de coses, ho has de fer a través del caixer. Arribes al caixer i també s’ha de fer cua i demanar ajuda al del costat si no saps fer la operació. Tot un caos.
Vist tot això i que cada tancament d’exercici tots els bancs mai tenen pèrdues, sinó la tira de beneficis, a càrrec nostre, estic pensant en anar al ferreteria, comprar-ne una caixa forta i preparar els pagaments i les transaccions a casa.
Paco Castillo,
periodista
. Post cops vist.
diumenge, 13 de novembre del 2016de novembre 13, 2016
Un caixer substitueix l’empleada de banca
By by
diumenge, 13 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada