Un espectre daurat ens amenaça

Per si no ho sabies, Donald Trump a guanyat les eleccions als USA. O potser no, però això poc importa, ja que serà el pròxim president planetari, tot i que a Lleida no ho hagi votat ningú... És clar que encara podria arribar una grip letal i piadosa, o un boig malvat proveït d'una bona automàtica que consideri que Donald és massa comunista per als cristians blancs del seu poble...

Però atinguem-nos als fets: Trump president imposa el seu inimitable estil al planeta. I això ens inclou. Què serà del carrincló pota negra de Ponent? Un carrincló o un carrinclona no és res de l'altre món, però en la nostra petita comunitat és el signe d'identitat de les bones persones, les que saben treballar i divertir-se sense molestar a ningú. Grans carrinclones van ser els patriarques del garrotín, els visionaris de l'Aplec del Caragol, el meu amic Lo Beethoven, alguns alcaldes alcohòlics...

Què serà de les nostres sanes costums si l'Aplec s'omple de tupès estropajosos i Barbies tontetes? I si als carrinclons els dóna per “agafar pel cony” a les carrinclones? Bonic no, però... serà suportable? I quant durarà... (Déu meu, d'aquesta no ens salva ni el braç incorrupte del Ros!)

Afortunadament els guionistes dels Simpson –els únics experts en política que tenen en Yankilàndia– ens donen una esperança: passats els vuit anys de rigor que permeten Trump arruïnar el país fins a aconseguir un PIB inferior a Mèxic, asseguren que arribarà una presidenta –i no serà la Hillary!!!– amb les idees clares i un pentinat passable, que reposarà les bones maneres i les formes correctes en l'imperi. I el més important de tot, aquesta presidenta té un germà anomenat Bartolo, tan carrincló com si hagués nascut a la plaça l'Ereta, el qual ocuparà alguna cartera important i, qui sap, potser la succeeixi en la presidència... Nosaltres ja comencem la campanya: Bart for President!

elMaya”

. Post cops vist.