El cas va ser important perquè el Sr. Trillo, que aleshores era ministre de defensa, per tal d’evitar responsabilitats, va posar els cadàvers una mica de qualsevol manera dins unes quantes caixes i els va repatriar sense despentinar-se ni poc ni molt.
Els van fer una rebuda i un funeral molt bonic, perquè una altra cosa no, però la comèdia, la trompeteria i els discursos els tenen per mà.
Després, com que el cas es va saber i es va esbombar, el P.P. va nomenar el Sr. Trillo ambaixador a Londres i aquí no ha passat res. Un exili daurat a la manera del Wert.
Per si vols riure et participo que el Sr. Trillo no sap parlar anglès. Hahahahahaha. I ha publicat un llibre sobre el teatre de Shakespeare. Hahahahahaha.
Ara diu que haurà d’anar a declarar la Sra. de Cospedal. Estic segur que quan ella acabi, el cas quedarà clar i meridià.
Se li ha complicat la cosa havia començat dient, però evidentment és una forma de captar l’atenció del lector. No se li ha complicat res. Més tranquil està que un pèsol ultracongelat. Es com si al Sr. Florentino li surt malament un túnel, un pont o una carretera, no passa res perquè li ho pagarem entre tots.
Al Sr. Mariano igual, l’humil poble espanyol el tornarà a votar i tal dia farà un any.
 |
| Rafel Molina |
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada