Per començar, em trobo amb l’exagerat preu del pàrking soterrat per poder deixar el cotxe i la falta d’aparcaments de zona blanca alternatius i això que hi ha camps erms al voltant.
L’altre és el topant amb el servei d’atenció a l’usuari per veure com està la teva programació promesa per operar-te, des de fa més d’un any i sense rebre notificació al respecte. O per consultar que ha passat perquè la lectora de la tarja sanitària (la maquineta de raigs) t’anuncia que avui no tens visita programada i vols saber que ha passat perquè has fet el viatge en fals. Impossible saber res allí, degut les cues interminables que se generen per qualsevol consulta i impossible també connectar per telèfon (potser els falta personal)
Però, el què més en crida l’atenció darrerament és el descontrol de volums de la megafonia de les sales d’espera. Entro i llegeixo als cartells que els mòbils han d’estar apagats i es demana silenci. Per contra, allí es practica tot el contrari. El soroll ens envaeix. L’excés de volum per cridar els pacients és impressionant, la saturació de veu d’alguns responsables de salut s’hauria de fer mirar i els crits a la porta de les infermeres (a viva veu) demanant aquest o l’altre pacient és com una mena de pregó per anar al combat.
Per tant, el soroll que genera la megafonia de l’Arnau a les sales d’espera del pacient també s’hauria de fer mirar. Segur que fa mal a la salut i ultrapassa els decibels permesos. Sonòmetre en ma, està clar que ultrapassen la legalitat. Cal corregir-ho perquè la comunicació sigui acceptable i no faci més mal al malalt. (La contaminació acústica queda regulada per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica)
Paco Castillo . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada