Contra el referèndum

Dels que estan contra el referèndum en podríem fer dos grups clarament diferenciats: els espanyols de tota la vida i els que tota la vida que són espanyols.

Hi ha matisos: imperialistes, nacionalistes, dretans, de l’extrema dreta, esquerranosos, clarament d’esquerres i alguns d’una teòrica extrema esquerra. Tots ells però, dins de la gran olla de la política espanyola del dia a dia, de les tertúlies televisives, de les ràdios i de la premsa, d’on es remenen els diners i el poder.

La dreta dura, els hereus del franquisme, no tenen cap dubte ni cap problema a l’hora de manifestar-se en contra. Parlen de sedició, de traïció i de cops d’estat. Ja ens ho pensàvem i no ens sorprenen gaire.

Alguns, però,  que anaven de revolucionaris, de progressistes i antisistemes  s’han cagat les calces de dalt a baix. No em caldrà posar molts exemples i perdó per la metàfora.
Gent que s’ha passat la vida parlant del dret dels pobles a l’autodeterminació, del dret a decidir i del dret a la llibertat, ara miren cap a un altre costat i ho volen justificar dient que el referèndum no és la solució “real” al problema. El govern del P.P. deu ser la solució.

Uns altres tampoc recolzen el referèndum però recolzen decididament les movilitzacions ciutadanes tot i que no les consideren vinculants. Aquest també són dels més llestos de tots.
He llegit les excuses i les argumentacions més peregrines per justificar la negativa a participar en el referèndum.

No ho diran, però tots ells estan pensant:  Arribajpaña

Rafel Molina . Post cops vist.