Diu que tots som iguals davant de la llei i és ben possible.
Així i tot, només per la forma com tracten els tribunals i la premsa uns i altres, ja es veu que hi ha classes i classes de lladres.
Mira el Messi, jugador del Barça que havia defraudat crec que quatre milions a hisenda. Durant el judici li van dir que era el capo d’una organització mafiosa i que era el cervell de tota l’operació. La premsa espanyola el va rebregar per terra com un ninot.
Però mira l’altre, un jugador portuguès que havia defraudat més de 14 milions i que jugava amb no sé quin equip del Sr. Florentino.
Algú ha sabut alguna cosa negativa de tan exemplar personatge? Cap ni una. Diu que mai no ha volgut defraudar res i que potser tot es deu a un error comptable del qual ha demanat humilment perdó.
Aquest posat “humil” és l’únic que no ha agradat als seus fans, perquè no és el posat que calia esperar del seu “senyorio”. Tota la premsa espanyola l’ha aplaudit generosament.
Són coses de l’Espanya profunda que no entenem molt bé.
Un altre lladre amb classe: el Sr. Mariano. Tothom sap que va estar mentint per la gola com un brètol, però clar, com que el president del Tribunal era el seu advocat defensor, segons com, podia fer-se el xuleta i tot.
Va amollar un parell de gracietes galaico- riojanes i se’n va anar més content que no havia entrat.
Tant lo Mariano com l’altre estaven contents d’haver col·laborat amb la justícia.
Això és ser un lladre amb classe i la resta són romanços.
La premsa espanyola aplaudint.
Rafel Molina . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada