No buscaré culpables però és evident que el to de les intervencions d’uns i altres s’estan fent una mica perillós.
Tota confrontació suposa l’haver de donar arguments en contra de l’adversari i, doncs, fins on sigui possible s’ha de mirar de desqualificar-lo o deixar-lo en evidència.
Més encara en països mediterranis d’escassa cultura on guanyar una discussió implica ridiculitzar l’oponent, humiliar-lo i deixar-lo per terra, fer-li un parell o tres de “zasca” com diuen ara. Es tracta d’això.
Però amb el tema del referèndum estem arribant a nivells francament grotescos. Fins i tot el bolivarià Maduro li ha hagut de dir unes paraules a l’inefable Sr. Mariano a propòsit del referèndum que han fet a Veneçuela. La cosa s’està embrutant.
Em pensava que ja ho havia sentit tot però no, em faltava llegir que el Puigdemont és igual que l’Erdogan. I no ho ha dit un matat que es vol fer un lloc en el món del periodisme i es vol fer famós en un parell de setmanes, no. Ho han dit tots els diaris espanyols, en les seves editorials i a una sola veu, com obeint un dictat. Han parlat de purgues i de talibans.
Potser els diaris de Madrid no tenen accés a la premsa internacional o no miren la televisió, que també és possible, perquè suposo que no estaran manipulant els seus lectors, no?
Clar que això deu ser impossible en un estat on, democràticament, no els deixen mirar un reportatge sobre les clavegueres de l’estat.
Va, mantenim la calma
Rafel Molina
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada