Només cal donar-se un tom per Lleida per observar la falta de manteniment d’algunes obres escultòriques de la ciutat. L’òxid, el rovell, els grafits i, fins i tot, actes de vandalisme, deterioren o fan malbé algunes creacions d’artistes locals o nacionals.
La figura de Manolo Calpe o l’estampida de cavalls dels Camps Elisis, creacions de Miguel Angel González; la font de la plaça de Rosa Sensat (al Recorrido), obra escultòrica de l’artista de Tàrrega Miquel Gascón o les llavors de còdols farcits de pedra riera (els populars ous del Siurana), a la glorieta de Font i Quer, obra de Teresa Nogués, són clars exemples d’atacs constants per part d’individus incontrolats.
La falta de vigilància, manteniment i conservació és encara més acusada en les sis escultures de fusta que van ser creades per l’Associació Arts de Ponent i inaugurades l’estiu del 2005, dins la Festa de Medi Ambient.Aquestes obres que estan distribuïdes pel parc de la Mitjana i davant les comportes del riu Segre i són dels artistes Ramon Ruiz Fernández - "Nus"; Rafael Badia Borlänsa - "La màgia del bosc"; Agustí Ortega Bragado - "N(art)ura"; Sergi Herrera Duque - "Moviment femení"; Julià Morancho Tomas - "Què dur és ser arbre" i Jordi Florensa Crous - "Un moment de llibertat".
Des de la seva instal·lació al parc de la Mitjana fins ara, gairebé ningú, s’ha preocupat d’elles i cada cop està més deteriorades, fins el punt que a algunes els hi falta un tros, altres estan mig tallades o amb la fusta deteriorada.
Arrel de la comunicació a l’Ajuntament de Lleida (Consell de barri del 22 de gener de 2018), la Paeria ha pres nota del tema i és possible que amb la recent renovació dels serveis de manteniment i conservació del Parc Natural, la nova empresa es faci càrrec del manteniment i millora de les escultures o, qui sap, potser ho adjudicaran a una empresa especialitzada. El cas és que ho facin.Paco Castillo
. Post 438 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada