República i teatre (10) Va de raps.

Com més va, més convençut estic de què Espanya és una merda de país. Suposo que dec tenir algun tipus de rentat de cervell o de neurona alienígena o alguna cosa semblant perquè em sembla que el que està passant mereix una resposta clara i definitiva de la gent. I no la hi ha.

Estem arribant a uns nivells de repressió que em pensava que no tornaria a veure.

No en teníem prou i ara l’Anna Gabriel també s’ha exiliat a Suïssa perquè no vol anar a la presó. Ja li ha faltat temps a segons qui per acusar-la de covardia.

Una dona que no es vol arriscar a tenir una condemna de presó arbitrària i sense justificar, resulta que és covarda. Això li diuen alguns personatges, dedicats a fer-li la pilota als poderosos, des del sofà de casa seva, menjant crispetes. Covarda, m’has dit? Ara et faré un rap al respecte. Ah, no, que si faig un rap també puc anar a la presó.

– Vas a la presó si és contra el reietó.

– Perdona però ho sap tothom que l’emèrit J.C. va arribar a Espanya amb una mà al davant i l’altra al darrera i actualment els Borbons tenen una fortuna personal de més de tres mil milions d’euros. Ho han robat, no?

– Sí, clar, però no es pot dir.

– Ah val, gràcies. I no es pot dir que hi ha presos polítics?

– No, tampoc. Si ho fas et retiren una obra penjada a ARCO.

– Au va, no fotis. No és possible.

– I tant que és possible.

– I l’esquerra espanyola què diu?

– Han dit tal dia farà un any i que antes azul que rota.

– Ah val, gràcies. Potser que marxaré.

– No, perdona, segueix escrivint.

Rafel Molina . Post cops vist.