Articulistes

Altres entrades

días online
entradas
comentarios
usuarios online

Les perles de la setmana

dijous, 26 d’abril del 2018
Estic desolat. Ben aviat perdre la feina de pirata, corsari i bucaner o, en el millor del casos, el meu ofici quedarà en l'oblit. Ningú es recordarà d'aquells honrats trinxeraires que ens dedicàvem al pillatge desprès d'anys d'aprenentatge en vaixells a la deriva en mars enfurismats i ens posàvem el primer aret a l'orella un cop passat el Cap d'Hornos havent vomitat mil vegades sense ganes, renegat contra l'oficial de guàrdia en cent trenta ocasions tot sabent les fuetades conseqüents i somiant l'arribada a port en una nit serena de lluna plena. Ah! Quins temps aquells quan solament podies arribar a ser capità a base de coratge, generositat, suor i voluntat de ser-ho. Ah! Quins temps aquells en el que passaves de grumet a plegador de veles fins a ser nomenat mariner, navegador de primera o contramestre sense necessitat de que cap universitat certifiques un màster que solament la mar podia donar. Tot canvia, avui, per ser filibuster, solament cal un paperot expedit per algú que mai ha tastat la salabror d'un naufragi i un parell de recomanacions fetes a temps.

Tal vegada els pirates de tota la vida estiguem acabats i les coses no són com eren. Ara resulta que la Presidenta Cifuentes (ara ex o ecs!) quan era vice-presidenta i just abans de ser nomenada delegada de la governació de les Espanyes a Madrid, robava als supermercats, en indrets diferents dels que ja li suposàvem. Ho feia, això si, vestida amb un impecable “Prada” de preu similar al que cobra un pensionista durant un any o dos en funció de si a la paraula pensionista li apliquem el gènere masculí o femení. Ho feia, com han explicat els mateixos periodistes de Madrid, amb la impunitat que dona el fet de que els policies et deixin sortir per la porta del darrere.

Tal vegada estem acabats els pirates de tota la vida. Per si no en teníem prou amb les perles regalades pels coreligionaris de la senyora que furta cosmètics per semblar més jove, ens n'arriben de noves (tot i fer pudor a vell) dels seus socis naturals de govern. Mario Vargas Llosa i Manuel Valls, dos polítics fracassats per mentiders al Perú, a França i ves a saber on més, aspiren a manar Catalunya donant suport a Ciudadanos, aquella formació política que es va presentar a les primeres eleccions dient-se Ciutadans amb un candidat que anava en pilotes i ara llueix vestits de marca.

Però no, no estem acabats, no coneixen als pirates assaonats en mil batalles perdudes. No coneixen Catalunya ni saben que precisament aquí va ser on va néixer el tèxtil i la primera autèntica pirateria mediterrània que tant va ensenyar al món. A fe de listo que ara ja no ens deixem entabanar. Carallots, sou uns carallots! Les vostres lleis us ho permeten, us podeu presentar lladres sense estudis i mentiders de poca solta que mai tindreu la categoria de pirata... però aquí, on ja la gent sap qui és qui, us podeu fotre una morrada tremenda.

Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més perles, paraula de capità.

Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep.

Nota Bene.- La meva adreça per si em volen escriure és:
Sant Esteve de les Roures, Camí de la Llibertat número 1-O. CP.-1714 (Barna) o 1707 (Lleida) . Post cops vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada