República i teatre (28) Plantar cara.

Ja ho va dir fa molts anys el Josep Pla, que allò que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.

Ja vam fer ben fet de recolzar la moció de censura i fer fora al corrupte Eme Punto i la màfia que l’acompanyava. Calia fer-ho, era absolutament necessari i ja estem d’acord. Però els que han entrat a la Moncloa tampoc et pensis que són molt millors que els que van marxar.

Pel que fa a la unitat de la pàtria, l’orgullo espanyol i tot el que penja són absolutament iguals. Tampoc no caldrà ara anar repassant casos i situacions. Només recordaré que els nostres presos continuen a la presó i els exiliats a l’exili. Han tingut el fetge de suggerir que oblidem l’1 d’octubre.

Els franquistes estan dient cada dia que el govern espanyol està cedint a les pressions dels etarres i dels colpistes (els colpistes, per cert, no són Franco, Tejero i Milans del Bosch).
Ho diuen amb el cinisme i la tranquil·litat que dóna el saber que segueixen manant, que segueixen tenint el poder.

La tele dels bisbes ho va repetint de manera escandalosa. Ells rai que tenen el cel assegurat.

El fatxerio ciutadà agredeix gent que porta o penja llaços grocs i els seus dirigents els encoratgen amb ridiculeses i fatxenderies al Parlament.
Els nostres, incomprensiblement, encara volen fer-se els bons minyons, que si el diàleg, que si la germanor.

Només voldria recordar les paraules de la Rosa Parks: “Com més obeíem, pitjor ens tractaven”.
Potser si que caldrà plantar cara.

Rafel Molina

. Post 2 cops vist.