República i teatre (31) Demano perdó.

El meu darrer article ha aixecat més polseguera que no em podia esperar. M’han piulat un munt de gent i no per felicitar-me. Ciutadanos de Tabàrnia, la majoria. M’han titllat de racista, supremacista, xenòfob, fatxa i nazi. El Quim Torra de Balaguer m’han dit.

A l’article he parlat “d’Espanya” i de “poble espanyol” en general i això ha estat entès com una prova de racisme i xenofòbia (sic). Demano perdó perquè no havia d’haver generalitzat. Ja ho reconec.

Em sembla, però, evident que quan dic “Espanya ens roba” estic parlant de l’oligarquia de tota la vida i dels polítics corruptes i vividors que són els seus sicaris i no m’estic referint als treballadors o als pensionistes espanyols o al 40% de joves a l’atur.

Si dic que el poble espanyol és ruc o covard, em sembla evident que no estic parlant dels murcians que han parat l’AVE, ni dels pensionistes bascos que es manifesten cada setmana, ni del Col·lectiu Llibertat de Balaguer. M’estic referint al poble espanyol que no reacciona de cap manera davant les malifetes d’un govern que l’humilia i el maltracta i no reacciona de cap manera davant d’un rei indigne i depredador.

Pel que fa al racisme: jo també he llegit alguns genetistes i sé que, científicament, és erroni parlar de races humanes. Difícilment em posaré ara a insinuar una competició de disset races autonòmiques a Espanya. Siguem seriosos.

Així doncs, que em perdoni qui m’hagi de perdonar, però ni racisme, ni xenofòbia, ni rucades.

I Espanya ens segueix robant.

Rafel Molina . Post cops vist.