Portem un any amb els Jordis a la presó i aviat farà un any de tota la resta.
Portem un any i no sembla que la cosa vagi millorant.
Ans al contrari cada vegada els partits espanyolistes estan més convençuts d’estar fent un gran servei a la seva pàtria.
Saben que estan fotent una vergonyosa pantomima però entenen que la unitat de la pàtria es mereix totes les pantomimes del món i si és necessari es passaran per baix cama la seva pròpia llei, els seus ordenaments jurídics, els seus jutges, la seva constitució i el seu sentit del ridícul. No els ve d’aquí.
Poden dir les falsedats que vulguin, inventar-se notícies, canviar els fets.
No passa res. Ja tenen tots els mitjans de comunicació per manipular la realitat i els tertulians pagats. Marcaespaña.
Nosaltres seguim sense saber molt bé què estem fent.
Tot això que fem de llaços, sopars grocs, caminades, excursions, samarretes, pins, mocadors, cantades, exposicions, barrets i andròmina variada, tot això s’ha de fer i és important i està molt bé. Va sense discussió.
Hauríem de reconèixer, però, que al govern espanyol no els fa cap efecte de res.
Portem un any i és una absoluta vergonya. Potser sí que és arribada l’hora d’anar una mica més enllà.
He llegit que només amb cent mil, organitzats convenientment, podríem paralitzar ports, aeroports, fronteres, trens, fàbriques i universitats, tot el país durant una setmana o més si ens convé.
Potser que ens decidim a fer alguna cosa més del que hem fet fins ara, no?
Dignitat sobretot.
Rafel Molina
. Post cops vist.
dimarts, 23 d’octubre del 2018d’octubre 23, 2018
República i teatre (43) Portem un any
By by
dimarts, 23 d’octubre del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada