Dels mentiders que han declarat en destaco dos: el tal Pérez de los Cobos i el tal Sebastian Trapote, dos exemplars del nivell més baix a què pot arribar una persona.
El primer es va presentar el 23 F amb l’uniforme de la Falange a un quarter de la Guàrdia Civil oferint-se voluntari pel que fes falta. Es a dir que és un colpista declarat. Després va ser condemnat per tortures contra un jove basc. Colpista i torturador. Jutjat i condemnat. Així i tot, va ser amnistiat, condecorat, ascendit i múltiplement honorat. Cap de l’operatiu policial contra Catalunya. Ni més ni menys.
I l’altre?. El Trapote va matar amb un tret per l’esquena un home que tenien detingut i contra la paret. Un assassí reconegut i condemnat. També amnistiat, condecorat i ascendit .
Ja es veu que són dos caramulls de quisca, però tots dos són, és clar, molt espanyols i molt franquistes.
La seva vida professional ho avala a bastament.
Amb aquestos exemples d’ascensos i reconeixement què es pot esperar de la tropa?
Si aquests penjolls són l’exemple a seguir no és estrany que la tropa vingui a Catalunya cantant “a por ellos” i que després apallissin la gent que s’espera per votar, especialment i amb més força als més dèbils.
Com més mal facin, més gran serà el premi.
Cap de setmana pagat. Vivajpaña i a por ellos.
El Sr. Borbó els ho tindrà en compte.
(Dos caramulls de quisca són dos munts de merda.)
Rafel Molina
. Post cops vist.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada