TENIR RAÓ O TENIR PAU?

Quan vaig descobrir aquesta frase per primera vegada em va fer pensar en tots aquells moments que per voler tenir raó vaig acabar en una guerra que , vista en perspectiva, no patia pas la pena passar-la.
I vaig decidir ( la vida està plena de decisions ) que, pararia, miraria i escoltaria al meu voltant, al meu cor i , a voltes, al meu cap abans de d’actuar.
Perquè vaig arribar a la conclusió que quan volia tenir raó sí o si, no estava actuant, estava reaccionant davant una realitat que interpretava des del meu punt de vista i que, no sempre, coincidia amb el punt de vista dels altres.

He de confessar que aquest exercici de parar, mirar i escoltar no m’ha estat fàcil de fer. Sobretot tenir en compte que era una persona de reaccions més que d’accions. I es va obrir tot un nou paradigma on la pau va començar a prevaldre per sobre de la raó quan, abans de reaccionar, parava i escoltava. Un paradigma desconegut on les realitats son diverses, les alternatives múltiples , les ocupacions moltes i les preocupacions insignificants.

I llavors vaig pensar que potser era aquesta la manera de fer les coses. Funcionava, esperava que tothom digués la seva, que tothom fes les seves valoracions. Vaig deixar de ser la primera en respondre, la primera en opinar , la primera…. Realment , la majoria de vegades, es molt més interessant ser la darrera.
Ser la última a tenir la paraula vol dir disposar de un temps d’or per valorar els mapes mentals dels altres, de valorar les realitats de cadascú, de valorar el comportament no verbal de les persones, de valorar…. A les persones.

I això m’agrada. Es resolen misteris, aclareixes dubtes, interacciones millor en les teves relacions personals i familiars i s’obra un ventall de possibilitats al creixement personal com mai hagués imaginat.

He guanyat en qualitat de vida, he guanyat en bons amics i amigues, he guanyat en seny I en autenticitat . I tot això sense perdre el punt de bogeria que m’agrada, sense descuidar la sorpresa, sent conscient de la majoria de coses que faig . És cert que , com que no és fàcil, encar hi ha dies que vaig amb pilot automàtic i que a l’hora de sopar sóc incapaç de recordar el què he dinat. Passa tant puntualment que . a casa, ens fa gracia i tot.
Si al cocktail li afegeixo el punt de màgia que visc a casa, el punt de imprevisió , el punt de “ser diferent”, també caòtica a voltes,... la vida millora
I sobre tot integrar la serenor, tranquil•litat i pau de la que gaudeixo així que, aprofiteu el moment sempre però sobre tot avantposeu la vostra pau per sobre de la vostra raó. No sempre tenir raó vol dir esta en possessió de la veritat. De fet ,quina veritat? La vostra?

Bea Obis


. Post cops vist.