Privilegis quotidians

Sí. Sóc una privilegiada. Tot i que de vegades em sento desgraciada. No us passa? He arribat a la conclusió que forma part de la meva condició humana.

No faig mai balanç a final d’any. És habitual que el faci en aquesta època. A l’estiu.
El repàs en aquests darrers mesos ha estat profitós. Amb llums i ombres , evidentment. He utilitzat la llei de la mitjana. A l’inrevés de com es fa normalment. La llei de la mitjana es aquella que utilitzem per fer i dir coses referents als aspectes negatius de la vida: Si un dia vaig tenir un soci que em va trair ja mai més tindré socis per fer coses ja que sempre seré traïda. La llei de la mitjana diu: Si en 50 anys de vida has tingut només un soci que t’ha traït, perquè penses que el proper també serà traïdor? A la vida s’han de córrer riscos i aquestes traïcions serveixen per analitzar el que no ha anat bé en aquella etapa i canviar-ho en la propera. No serveix per deixar de seguir fent coses.

Així doncs l’anàlisi ha anat de la següent manera:
He fracassat com a germana? No. He tingut etapes dolentes, on creia que el més important era callar i menjar-me soleta els gripaus que el destí em tenia preparat. En 50 anys el destí el dirigeixes tu i per tant una gran responsabilitat es pròpia. Cal una bufetada sonada per adonar-te del que tens i valorar-ho segons la llei de la mitjana. Si en 50 anys, una vegada i durant uns mesos, he estat a la defensiva, obscura, callada, negativa,.... vol dir que ja no hi puc fer res? Ans al contrari, t’adones del que tens i el que t’envolta, la sinceritat , valor fonamental , fa pensar que sóc una privilegiada de tenir la família que tinc

He fracassat com a mare? Moltes penúries en els darrers anys que constitueixen una proporció ridícula dels darrers 50 anys. En canvi una descoberta extraordinària de valor humà en els meus fills. Aquells als que vols protegir ocultant algunes mancances fins que t’adones que el més important seria que fossin ells els que faltessin i en canvi, sempre hi son. Sóc una privilegiada
He fracassat professionalment? Compaginar dues i tres feines en algun moment , fer més hores que un rellotge per poder satisfer no només necessitats sinó també expectatives ( de vegades alienes i no pròpies) no es pas de bon grat quan tot i així no sempre satisfàs les necessitats i expectatives marcades. I t’adones que estimes les feines que fas, que no tot ho fa un sou, no tot són entrecots, sinó que estimar la teva feina, avocar-t’hi , superar-te i millorar-la no pot dir-ho tanta gent. Sóc una privilegiada

He fracassat com amiga? Es cert que amb el transcurs dels fracassos es perdent amistats. Tot i que ara crec que realment no ho eren. Unes amistats que et fan sentir culpables dels esdeveniments i resulta que només estaven al meu camí per adonar-me dels amics i amigues de veritat. Soc una privilegiada. Els que hi són ara hi seran per sempre. Sense cap mena de dubte. I ells i elles saben que jo hi serè per sempre també. El preu dels fracassos mesurat en amistats reals són els amics per a tota la vida i no els amics de tota la vida

I de fracàs en fracàs t’adones que la llei de la mitjana et porta d’èxit a èxit sense ser conscient que la vida passa massa ràpid, que hi ha moments per a tots i que els fracassos son la porta dels èxits. I sense fracassos no hi ha èxits. El millor de tot es que ara puc celebrar-los . Sense ells no podria considerar-me una persona privilegiada . Gràcies a totes les persones que heu format part dels meus fracassos. Sense vosaltres no seria ni la mitat de privilegiada que ara sóc.

Bea Obis . Post cops vist.