Avui feia cafè amb un company independentista. Tant se val qualsevol altra etiqueta ( militant, simpatitzant, radical, moderat d’un o altre partit polític). El terme en general és suficient
En un moment de la conversa ha sortit el mentrestant.
Mentre alguns discuteixen si són més independentistes que altres. Mentre altres discuteixen la seva veterania independentista segons els anys que porten identificats en un partit polític O entitat cívica de marcada trajectòria independentista. Mentre altres fan números per saber quants anys han de seguir en política professional per jubilar-se amb una bona pensió. Mentre ciutadans anònims lluiten per arribar a final de mes. Mentre persones també anònimes busquen nous nínxols de mercat laboral i com reciclar-se. Mentre es pregunten, què farà el meu fill i filla quan siguin grans, acabin els estudis i comencin a buscar-se la vida. Mentre esperen una prova mèdica que no arriba .
Mentre tot això passa , en les altes esferes polítiques es gaudeix de les vacances d'estiu.
Alguna vegada he escrit que quan vaig deixar la política de primera línia en l'àmbit municipal , vaig fer un kit-kat d'actualitat política. Dos mesos després vaig tornar a agafar un diari i vaig mirar notícies de política local. Sabeu? Mentrestant, la vida passava perquè el temps no s'atura. També és cert que no s'esgota mai. Les botigues aixequen persianes cada matí, els trens i busos circulen habitualment amb normalitat o no , les persones estan d'aniversari, fan la seva compra diària veien com puja o baixa el preu de la cistella , s'escapen un cap de setmana llarg perquè no arriba per fer un mes de vacances i gaudeixen o pateixen dels ets i uts dels seus propers.
I mentrestant tenim polítics estancats, enreixats alguns i enrocats d'altres en estratègies que neixen mortes i que no poden aplicar malgrat la seva tossuderia en mantenir-les vives.
Així el país no avança, les teories no deixen mai de ser-ho sinó treballem la seva vessant pràctica i ens equivocarem segur! I només així aprendrem a fer-ho millor. Ara per ara, per desgràcia, és més important el que diran els altres o el que pensen els opositors.
I mentrestant la gent surt de casa cada dia a treballar (el que té feina) , a comprar (hem de fer dinar, sopar,..) , a passejar, a compartir experiències amb parella, fills, amics,...
Mentre duri aquest mentrestant , que fan els nostres representants polítics per millorar els serveis a la ciutadania? Menys enfrontaments i més maduresa per gestionar, dialogar, comunicar i insistir en accions útils i productives pels ciutadans i ciutadanes que són els veritables transformadors del país. Volem notícies positives que facin avançar en els nostres drets i obligacions escoltant als ciutadans i que, aquestes noticies, siguin reals i els ciutadans i ciutadanes les puguem verificar, afirmar, constatar,..
Bea Obis
. Post cops vist.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada