escolta he aconseguit reinterpretar el passat i alliberar-me dels trons i llamps i concloure que
aquestes tempestes només formen part del paisatge.
Perquè el temps és un bé escàs i ja no el perds en tonteries, no existeix l’eternitat humana.
Visc cada instant, cada moment, cada nova aventura com si fos la primera vegada. La primera
vegada de qualsevol cosa sempre te un punt de por, màgia, incertesa, ganes...
Perquè tinc clar que el “príncep blau” forma part del relat de Disney i no del meu.
Perquè puc dir el que penso de manera educada davant dels compromisos als que he de fer
front i decidir si vull o no assumir-los, si vull o no fer-los meus. I si decideixo que no vull vaig a
buscar els que crec que sí puc fer meus i assumir-los amb tota naturalitat ( diguin el que diguin).
Perquè ara busco el que jo necessito, ara primer sóc jo i el món que s’esperi.
Perquè més enllà dels 50 m’he retrobat a mi mateixa, em conec més que ningú i distingeixo
entre “ los cuentos chinos” i les històries reals.
Apareix aquella sensació de dir el que vols per alliberar-te de pensaments negatius. Perquè he
viscut mil històries , de tots els colors. Algunes les recordes i et desperten somriures
inesperats, els ulls s’il·luminen sense saber ben be perquè i t’agrada. I totes són aprenentatges.
Passats els 50 sé el que no vull, el que vull de vegades no ho tinc clar però el que més desitjo
sempre ho tinc present. Les expectatives canvien, sense demanar la lluna arribo a tenir els
estels . Ho anomenen “tocar de peus a terra”. Jo li dic conèixer els meus límits. Cal tenir
expectatives moderades i grans aspiracions.
Passats els 50 trobo la seguretat en els meus fills, família i quatre amics . I és suficient. Tenia
persones a les que anomenava amics i no ho eren. Decisió : millor fora que dins de la meva
vida. Cuido als que ho són de veritat. La satisfacció es infinita
I la meva salut sense fer “dietes” d’aquestes que potser fan sentir bé als altres i que en el fons
no fan que tu et sentis bé. No va de dietes, va de cuidar-se. Ben present tot i que , a voltes,
algun excés podria considerar-se pecat !
Li he agafat carinyo a les meves formes, la meva cara, els meus pits, les meves cames. I tinc el
cos que tinc. M’encanta perquè és únic ! I prefereixo que la gent em conegui pel meu cervell (
en constant reconstrucció cada dia) que per les meves corbes. Un brindis pels meus defectes !!
Ja no et frustres com abans. He après que les frustracions formen part del dia a dia, del
mentrestant que moltes vegades he defensat. El passat és experiència, el futur no sé que em
portarà, el mentrestant és el que he de treballar i treballo des de l’optimisme .
Ara tinc l’experiència dels 50, la bogeria dels 20 i la naturalitat dels 40. Sóc més hàbil, un pel
innocent i estic més viva que mai. Edat de plenitud , li diuen alguns. Autenticitat li dic jo.
Així que seguiré assaborint els bons moments, rient del que abans em feia plorar i agraint els
dies que el destí em presenta .
Bea Obis
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada