Feminisme

Arriba Març i amb ell, recordem les situacions laborals, personals, excepcionals de tantes i tantes dones. El feminisme, des de diferents vessants, es cada dia més present com també ho és l’anti-feminisme. No podem oblidar aquesta extrema dreta que va avançant i desmereix descaradament i també des de l’anonimat tots els drets de les dones. Siguin quins siguin. Em fa por que tot el que hem avançat les dones sigui negat, menyspreat , ignorat i suprimit per aquells grups que van arrelant-se de mica en mica en la nostra societat. O més aviat que van despertant d’una llarga letargia. Tots els èxits aconseguits i els que estan per esdevenir poden ser afectats per un combat iniciat per les ments més perverses i ignorants alhora que volen frenar el desenvolupament, la creativitat, l’esforç i la resistència de tantes i tantes dones.

El feminisme a Catalunya ha evolucionat gràcies a la força de moltes dones lluitadores, reivindicatives i agosarades que han esdevingut protagonistes d’avenços socials importants. Moltes d’aquestes protagonistes segueixen en l’anonimat. Dones científiques, d’Esglesia, educadores, directives que, des de diferents nivells culturals, amb motxilles diferents fruit de les creences adquirides durant molts anys , mantenen un mateix fil conductor: el feminisme, qüestionant així el model de societat establert.

Per damunt de les seves, nostres pròpies divergències hem alçat la mirada i hem buscat els punts en comú. La lluita no es per a dividir-nos, es per a enfortir-nos. Qui no ho entengui així serà un perill per a qualsevol avenç que estiguem disposades a assumir, treballar i visualitzar.

Aprofitem aquest 2020. Escenari ple de canvis. O no? El maltractament a la dona segueix ben viu sense cap política efectiva des de les administracions o en tot cas , poc efectiva. Deia fa uns dies la víctima de “la manada” que si ara hi fos, no denunciaria. Fets terribles als que ens enfrontem cada dia. I no només pel maltractament sinó la bretxa salarial. Els salaris de les feines feminitzades són, habitualment precaris i això condiciona la vida activa de les dones. I si parlem de llocs directius no repetiré el que any rere any denunciem. Aquell sostre de vidre que ens auto-imposem o ens imposen .
Falta molt encara i per això hem de seguir surtin al carrer el 8 de Març i els dies que convinguin. I en els propers temps més que mai. No renunciarem als èxits aconseguits i vetllarem per evitar els perills dels que volen tornar als anys 50.

Des del meu punt de vista això cal fer-ho per les dones, les filles , les nenes,... que pateixen i que deixem enrere pel fet de ser dones i per la defensa dels nostres valors com a persones. I aquí entren els homes, nens, fills que també són actors en aquesta societat i que també els tenim al costat. Perquè volem ser còmplices dels nostres avenços. Tenen clar que ens enriquim les unes als altres i a l’inrevés. Alguns d’aquests homes, nens i fills tenen clar que cal que ens unim i posem tot l’esforç possible, el de totes les persones que creuen en el feminisme.

Fugim de debats teòrics, alguns molt interessants però que es queden com a debats interessants i no ens porten a actuar. Prenguem consciència dels nostres talents, la nostra vàlua i lluitem juntes !! Ens hem d’escoltar, ajudar, observar, acollir,.... Evitem tendències perilloses que dicten les veus anti-feminisme amb màscara d’igualtat de gènere o de defensa de la diversificació de gènere.
Si hem de ser capdavanteres siguem-ho juntes. Aquesta serà la nostra força: la unitat

Bea Obis

. Post cops vist.