Comunicació de balcó a balcó

Dolors “la muntanyesa, la senyora Patro, Dolors de Mateu, junt amb altres dones del carrer on visc i moltes més del veïns carrers de Pardinyes es reunien cada tarda a prendre la fresca, assegudes en les seves cadires de fusta i boga, davant de casa, durant la postguerra civil, fins la meitat dels anys 70.

Mentre tant, els nens i adolescents, després de berenar, jugaven pels voltant de l’antiga estació de classificació (el Recorrido) i de la traslladada fàbrica del gas. Altres entrenaven a futbol al camp dels blocs de la Renfe o al camp Roca. I alguns preferien banyar-se al riu per la zona de la platgeta de la mitjana.

Aquests dones del carrer feien la tertúlia, explicaven els principals esdeveniments del barri, les seves preocupacions i neguits per poder sobreviure. S’intercanviaren queviures, àpats i objectes de primera necessitat. Fomentaven les bones pràctiques de bon veïnatge.

L’aparició de la ràdio, la vinguda de la televisió i l’inici de les noves edificacions de pisos, en les parcel·les que ocupaven les plantes baixes, l’alienació dels carrers i l’asfalt dels mateixos, amb la corresponent construcció de voreres i la vinguda del trànsit rodat, ha anat acabant amb la sortida de les dones a la porta del carrer.

Les tertulianes del passat es van tancar de porta endins, tot i que encara queda algun racó del barri (bancs dels blocs de la Renfe, de la Pau i Landelino Lavilla i l’antiga vuitena i novena travessia) que, de tant en quant, les filles d’aquella generació que continuat vivint “in situ” rememoren alguna escena del passat.

Els nous edificis va comportar la pèrdua de companyonia, d’amistat i familiaritat. Una gran majoria de veïns d’una comunitat són avui uns desconeguts que viuen en el mateix bloc, que coincideixen, de vegades, en l’ascensor i no saben que dir.

La convivència, la construcció de valors cívics, aquesta relació, aquells vincles de bon veïnatge d’abans es va anar perdent poc a poc i sortosament ara, durant el confinament o les primeres fases de desescalada, s’ha trencat el gel. Els veïns s’han fet visibles. 

S’han trobat i han començat a parlar de balcó a balcó, a baix, a la plaça, la rambla o el passeig del barri. La gent torna cridar al veí pel seu nom, cognom o malnom. Ens comencen, altre cop, a conèixer i a relacionar-nos una mica més amb els que ens envolten.

Text: Paco Castillo
Foto: Col·lecció Joan Torné

. Post cops vist.