Crivellats pels mosquits femelles

Durant la primavera i l’estiu, des de fa més d’una dècada, els veïns de Pardinyes i els dels barris del voltant pateixen la síndrome de la pruïja. Suporten, com poden, a primera hora del matí i a primera i darrera de la tarda, l’atac de veritables colònies de mosquits que causen un fort picor irritant que, de vegades, provoca símptomes d’al·lèrgia i butllofes a la pell. Una incontrolada insidia de mosquits femelles que ens crivellen a picades des de que s’avança el bon temps fins la tardor. Mentre tant, l’administració sembla que no està per la labor i poc fa per ordenar les mesures efectives per acabar amb ells.

Tant és així que crec que Pardinyes és, segurament, el barri que té més mosquiteres de Lleida instal·lades en portes i finestres dels edificis per protegir els habitatges de l’entrada d’aquests maleïts insectes. També el barri és punter com a consumidor de productes preventius, insecticides, espelmes de citronel·lal, llimones torcejades, repel·lents i calmants contra la picadura d’aquests bitxos.
Aquestes bestioletes voladores escampen la por dels ocupants de les terrasses dels bars, la zona esportiva vora el riu (camps de petanca, tir a l’arc, futbol, cotxes de ràdio control, hangars de piragües, carril bici i d’altres), les zones de passeig (rambla, Xavier Puig Andreu, camí del riu i mitjana), patis, balcons, terrasses i les obertures d’habitatges desprotegides, espais perfectes d’atac constant del mosquit comú (culex pipiens), sense oblidar la mosca negra.

Les entitats veïnals, particulars enutjats i empreses arrelades al barri estan cansades de demanar, any rere any, a la Paeria, Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i a la Generalitat, tractament, fumigació, control de la vegetació i mantenir el cabdal ecològic del riu Segre, per evitar la proliferació de les larves dels mosquits que colonitzen la mitjana i envaeixen marges del riu sèquies, braçals, basses petites i tolls d’aigua estancada, llocs pobres en nutrients on els mosquits posen els seus ous.

Legislatura rere legislatura, la Paeria i la Generalitat han anat responen que organitzen campanyes per actuar contra mosquits i la mosca negra, fumigant, amb insecticides biològiques, per reduir la seva presència però, argumenten que és molt difícil acabar amb les larves.

Els governants, per treure ferro a l’assumpte han arribar a dir que tampoc hi ha per tant, que no es dóna una alarma generalitzada, que són situacions transitòries, sense més. De sempre, govern i oposició s’han acusat mútuament mentre els veïns han seguit patint aquest mal són de primavera i estiu. El cas és que el problema ha continuat sempre fins la dràstica baixada de temperatures.
Ara ves per on, sembla que una acció conjunta institucional (tractament, fumigació i un obligat desembassament dels pantans (durant un parell o tres dies (la primera quinzena de maig) ha comportat un fort augment del cabdal del riu Segre i una momentània millora ambiental i, de pas, depurar les poblacions de mosquits que ja havien començat a martiritzar els veïns durant aquesta temporada.

A veure, quan dura l’alleujament. Aquesta momentània treva. Les temperatures comencen a pujar, l’estiu encara no ha arribat i el passeig pel camí del riu o per la mitjana, practicar l’esport o prendre un refresc en una terrassa (ara que ens han alliberat), si no s’acaba amb els mosquits pot tornar a ser insuportable.

El curiós del cas és que només piquen els mosquits femella perquè necessiten la sang. No tant com aliment, sinó per a produir ous. De fet, un mosquit, mascle o femella, pot viure molt bé sense picar, llepant tan sols substàncies sucroses, com el nèctar de flors. Però una femella no pondrà ous (o, en algunes espècies, només uns pocs) si no aconsegueix trobar un vertebrat a qui xuplar-li, segons informació, segons de Carles Martín Cantarino (professor titular d’Ecologia del departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant) HYPERLINK "https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-nomes-piquen-els-mosquits-femella/" https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-nomes-piquen-els-mosquits-femella/

Text: Paco Castillo
Peus de foto:
Josep Maria FONT- mosquit mascle, reconegut pels bigotis.
(2). Sisco Acosta - crescuda del riu Segre-xoperal del tofol-partida de Rufea i copa d'Or (20200514) . Post cops vist.