El 14 de març l’Univers ens va fer una revelació: Humans sou dèbils!!! Un virus massa potent ens confinava en els millors dels casos, i ens contagiava i matava en els pitjors .Com mai haguéssim imaginat. Vam aprendre que la natura és més forta; arbres i matolls envaint els pobles i ciutats, animalons transitant sense problemes i sense infectar-se per zones abans exclusives d’humans,... i ens volia donar una lliçó. Més enllà de l’eterna discussió: virus provocat o virus sobrevingut, la realitat s’imposava. No estàvem preparats, ni des del punt de vista de les administracions ni des del punt de vista de les actituds personals.
Alguns vam aprendre que no podem nedar contracorrent, que quan l’Univers t’envia un missatge val més escoltar-lo i actuar en conseqüència.
Tres mesos desprès i pensant que ja tot estava superat, perquè ens havíem quedat a casa, els humans hem retornat a les costums d’abans. I aquí el gran error!!! De res va servir l’avís, de res va servir confinar-nos tres mesos, de res va servir no fer res. No es tractava de recuperar la normalitat. Es tractava d’adaptar-nos a noves realitats. Per una banda, les administracions havien de fer canvis estructurals que feia massa anys que estaven pendents i, per l’altra, la societat no podia seguir ignorant el canvi climàtic. Petites passes fan camins
I un cop aixecat l’estat d’alarma, tots al carrer. A seguir amb les nostres vides i mirant d’oblidar un malson. I no ho era. La situació va arribar per quedar-se. Es va posar de manifest que no som una societat model, mentre uns van amb iot altres passen gana . Si. Si. Gana. En l’anomenat primer món. I no podem tancar més els ulls a situacions d’exclusió social que mai es resolen i acaben esdevenint endèmiques i es repeteixen any rere any i ja les teníem normalitzades. L’Univers ens ha volgut obrir els ulls intensificant aquesta exclusió social, aquesta vulnerabilitat que generava massa vergonyes en segons quins sectors. I el sanitari n’és un dels més afectats. Ha canviat alguna cosa? Canvis estructurals en aquest sector? Més metges, infermeres, recursos, equipaments, millor atenció primària,...? Cap. Seguim sense canvis. Primer error doncs: “ Això passarà i tornarem a la normalitat”. Res més lluny de la realitat. L’Univers anirà evolucionant i vol que les nostres administracions es posin les piles des de JA!
Però no tot està a les seves mans. Si com a societat som incapaços de seguir recomanacions pel bé de la comunitat; si creiem que ja podem tornar a tancar els ulls i “com que a mi no m’ha tocat, no existeix”, tampoc hem après res. Això sí, ens hem convertit ens grans epidemiòlegs, jutges, polítics i filòsofs
I l’Univers ha dit: així no. Heu de repetir l’examen. La lliçó no ha estat apresa. I haureu de fer recuperació al Juliol o presentar-vos a la prova del Setembre i en el pitjor dels casos repetir curs!
I si aquest és el comportament general quan es tracta de salvar vides no vull pensar què hagués passat si la salut no estès en joc. Prefereixo no imaginar-ho. La realitat sempre acaba superant la ficció. Una vacuna ens farà avançar en aquest cas concret, però, quin serà el següent repte???
I com que crec que l’Univers parla sense dir res. però amb accions contundents. feu vosaltres les vostres interpretacions. Jo ja he fet la meva. Segurament una més entre tantes...
Bea Obis
. Post cops vist.
dilluns, 13 de juliol del 2020de juliol 13, 2020
Univers, tinguis pietat de nosaltres
By by
dilluns, 13 de juliol del 2020
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada