Ja es va dir fa alguns anys i efectivament: ens han declarat la guerra. No hi ha cap escrit ni cap document que ho acrediti amb aquestes paraules però cada dia es va veient més clarament. El nostre govern fa el que pot per evitar un enfrontament cara a cara, del qual enfrontament, segurament sortiríem perdent. Per dir-ho amb el clàssic, perdríem bou i esquelles i ara com ara, només estem perdent un llençol a cada bugada.
Des de la comoditat del seu sofà, els nostres oracles del wathsapp i el twitter ens van recordant cada dia com som de covards i mesells. No com ells que en saben tant.
Els nostres enemics tampoc no afluixen mai. Sense gaires escarafalls segueixen treballant per la destrucció de Catalunya i de tots els catalans que no vulguin ser espanyols de cos i ànima.
Un dels casos que sortirà als manuals de la Història Universal de la Infàmia, és el Tribunal de Cuentas, vergonya de la justícia espanyola. Volen arruïnar un grapat de famílies catalanes seguint la tradició de la política colonial i del franquisme estricte.
La Generalitat es vol fer càrrec del deute amb l’argument que els inculpats no feien sinó allò que la Generalitat els havia encomanat de fer. Sembla un argument prou convincent.
España, però, ha advertit el MHP Pere Aragonès que podria estar entrant en un cas de frau de llei, i que al tanto que el poden acusar del que vulguin en qualsevol moment.
Tot el fatxam català s’ha sumat a l’amenaça.
No tenen vergonya de res.
Preparem la falç, companys.
Salut i república.
. Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada