En la mateixa sessió extraordinària,
la Junta de Govern de la Paeria ha aprovat també (12/09/2022) el projecte d’enderroc de dos de les sitges de Pardinyes
als carrers Oriol Martorell, 2 i Xavier Puig Andreu 7-9.
La finalitat és, segons
l’alcalde Miquel Pueyo, molt clara “Lleida necessita un equipament d’aquestes
característiques per acollir temporers i destinat igualment a altres usos
durant la resta de l’any: allotjament d’urgència, de col·lectius diversos,
emergències estacionals o el que pugui sorgir”. I, el seu tinent d’alcalde,
Toni Postius, el recolza i matisa que “No podem caure en discursos aporofòbics
(menyspreu als pobres) o demagògics”
Unes accions, què l’actual
equip preparacionista de l’ECMU, ve realitzant sempre d’esquena a les propostes
de les entitats i organitzacions democràtiques dels veïns de Pardinyes; dels
grups municipals de l’oposició, col·legis professionals i d’altres col·lectius,
des de l’anunci, de la construcció d’un macroalberg a Pardinyes, fet a través dels
mitjans de comunicació el 16 de febrer de 2021, sense gaudir de cap estudi
tècnic, d’impacte econòmic, social o mediambiental.
I és que ERC, Junts per
Catalunya (JxC), amb el suport del Comú de Lleida han decidit, com era d’esperar
després de l’estiu, endegar la piconadora i accelerar a tota màquinaria per
tirar endavant els tràmits que els falten per poder fer realitat el seu
projecte de construcció del macroalberg. Aquest sobredimensionat equipament que
ja havia d’estar acabat. És clar, el temps se’ls tira a sobre i les eleccions
municipals de maig del 23 estan al caure.
Els de Pardinyes i d’arreu,
que estem en contra del model ECMU aplicat per l’equip de govern municipal, hem
explicat l’equipament que acceptaríem al barri. I, per més què insistim, ignoren
la nostra proposta que, amb tota possibilitat, assumiria Pardinyes. Un prototip
d’alberg molt més barat dels més de 5 milions d’euros assignats; molt més reduït
i segur què eficaç i operatiu del què proposen els mandataris de la Paeria.
Per això, i només que per
això, estem farts de patir atacs fomentats en la calumnia. Tan sols per defensar
un canvi consensuat del model d’alberg al que proposa la Paeria per Pardinyes. Ens
tracten de racistes, xenòfobs, aporofòbics, demagogs i no sé quantes coses més.
Observem com, després de
vacances, l’equip de Govern de Miquel Pueyo, amb els tinents d’alcalde Toni
Postius, Jordina Freixanent i d’altres, van “a saco” amb la seva idea de voler
construir, per la via d’urgència, el macroalberg a Pardinyes de 120-150 places,
encara que ells asseguren que sols s’utilitzaran 75 d’elles, per no sé quants
col·lectius i d’altres usos.
Les sitges de Pardinyes
Tampoc els import canviar el
super equipament de lloc. Un cop van comprovar que els terrenys del solar al carrer Josep Pallach, què havien destinat pel gran equipament, eren
compromesos per la Paeria per fer un complex social per la gent gran, van canviar
la foto i van passar a l’atac de les cigonyes, cent metres més avall perquè
segons ells, no hi ha altres finques, solars o immobles disponibles.
I, és què, per fer el
macroalberg es volen carregar les siluetes de Pardinyes, com han fet amb l’enderrocament
de l’estació de Vilanoveta. Volen enderrocar dos de les sitges de la porta de
la mitjana. Unes edificacions construïdes durant la postguerra com a despensa i
regulació dels preus dels cereals què són una de les imatges arquitectòniques
representatives i un dels emblemes i fars del barri.
A pesar de tot, els governant
actuals de la Paeria fan cas omís del que han fet altres administracions a Andalusia,
Castella la Mancha, Saragossa, Extremadura o Navarra, on han rehabilitat i
protegit els seus silos. Un llegat
històric d’arquitectura industrial què estan convertint arreu, en la majoria
dels casos, en Bens d’Interès Cultural i referents arquitectònics de avantguarda:
miradors, centres d’interpretació museus, biblioteques, despatxos tècnics i
professionals, teatres, establiments de restauració i turisme o residències de
socials.
A Pardinyes, fins ara han
ignorat el tema i no s’ha fet cap intervenció en les sitges del barri (antics silos del Senpa, qualificats com a
Patrimoni Popular). La darrera vegada que es van omplir aquestes sitges va ser
l’any 2003, amb una partida d’arròs. Després, el Govern Central les va traspassar
a la Generalitat de Catalunya i des d’aleshores les han destinat a emmagatzemar
trastos municipals i a albergar estris i com aixopluc d’altres entitats, amb
una degradació constant i amb les teulada alberguen la colònia de cigonyes més
gran de Catalunya.
I, ves per on, ara l’equip de
govern d’alcaldia s’interessa pels silos
i, també sense consultar la ciutadania, decideix enderrocar dos d’elles,
cedides per la Generalitat durant 75 anys. Preveu netejar i urbanitzar la parcel·la
i suposem també que urbanitzarà el frontal del carrer Oriol Martorell i segurament
també posaran en valor l’actual àrea de gossos del passeig Xavier Puig Andreu.
I allí, just allí, volen construir el seu ambicionat macro ECMU, del què
l’alcalde Miquel Pueyo se sent molt orgullós.
A pesar de tot, encara està
pendent i falta conèixer el resultat del recurs judicial interposat pel
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (al que es va adherir la Plataforma de
Veïns de Pardinyes) sobre les suposades irregularitats en les contractacions de
projectes del macroalberg ECMU. Un procés que, sembla ser, està superant presumptes
obstruccions i què, potser, pot acabar comportant mesures cautelars i, fins i
tot, possibles responsabilitats.
I és què, els governants
actuals de la Paeria han obert definitivament la caixa de Pandora amb aquest
seguit d’actuacions, algunes d’elles agosarades i antidemocràtiques. Com se
sap, accions a cop de decret i per imposició. Però, segueixen sense solucionar,
durant tota aquesta legislatura, el regomello què els està causant la
colloneria de voler construir el macroalberg a Pardinyes.
Paco Castillo,
Membre
de la Plataforma Veïns de Pardinyes
.png)
-sitges%20de%20Pardinyes%20(1).jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada