El Pare Coll, el meu col.legi

Com sigui que vivia al carrer Major de Lleida, els meus pares em van portar al col·legi "Pare Coll de les religioses dominiques de l'Anunciata "(suposo que per proximitat, els anava molt bé).

Sempre he recordat aquella escalinata amb balustrades de pedra a cada costat al vestíbul de l'entrada, que semblava enorme per una nena de 3 anys, pujant les escales i plorant com altres nenes. La mama s'havia hagut de quedar a baix. La meva germana que em portava de la mà em va deixar per anar a la seva classe.I jo, sola, entre nenes i monges que no coneixia de res.
Passat aquest especial ensurt, els anys viscuts al meu col·legi, infància i adolescència fins a anar a la Normal van ser dels més feliços de la meva vida.

Aixó mateix pensen i diuen les meves companyes de cole . Algunes som amigues des de "parvulets".
El 1997 vam prepar un retrobament d'exalumnes del nostre curs, entre els que vam demanar a les germanes si ens deixarien visitar després de tants anys el nostre cole.

El dia que vam quedar per la visita, ens van rebre les directores tan amablement que a més de mostrar tot l'edifici, van preparar un "pica-pica" a una gran sala d'estar, reunions, visites....
Aquesta sala era el nostre pati obert on jugabem. Ara estava cobert per un sostre de vidre que donava amplitud i sensació d'estar sota el cel molt alt i transparent per dins i per l'exterior de mirall com les ulleres de mirall tapen els ulls.
S'havia fet una gran remodelació, per residència d'estudiants (havien començat els primers cursos Universitaris).

Al cap de poc es va implantar llogar pisos en lloc d'anar a residències , deien que era més barat (....i més entrar i sortir quan volien), i més lliures.

Després van haver diferents projectes entre ells una residència de gen gran ,però van acabar amb no res. Fa uns dies em diuen que el Pare Coll el volen convertir en una mena d'alberg .

A pocs metres de L'Almodí Vell, tenim la Fundació Jericó, amb una magnifica obra social, però que el comportament d'alguns usuaris no és agradable per els veïns.
Al Centre Històric tenim una quota important de persones amb risc d'exclusió social o vulnerables.

M'ha semblat entendre que demanen suggerències. He pensat en dos: una de caràcter social i l'altre cultural.
La social: Una residencia per a gen gran. Cada vegada s'allarga l'esperança de vida amb les avantatges e inconvenients que això suposa Residencia i Centre de Dia.
La cultural: L'Arxiu Municipal de L'Ajuntament de Lleida. On estaria tot reunit els documents ,els llegats i donacions, de composicions musicals, cine, fotografia, i que podrien exposar i gaudir-ne tots els lleidatans.

Pensem ve que fem amb aquest edifici que és al centre de Lleida. Pot ser un plus per al Centre Històric.



Aurenbiaix
Desembre 2016 -LLEIDA . Post cops vist.