Més perles que mai

   Després de moltes llunes he tornat, no diré el ja sóc aquí, les coses del copyright s'estan posant peludes fins per un bucaner com jo. Pensava, quan vaig salpar des de la riba del Noguerola en l'aiguabarreig amb el Segre rumb a les profunditats marines, que si algun dia atracava de nou el Perla Negra Unicorn a Lleida les coses serien ben diferents d'aquell moment en que empés per circumstàncies del cruel i difícil mercat editorial vaig decidir anar a cercar perles, tresors i idees a altres indrets. Imaginava que mai més podria trobar “perles” de la grandària de les que llavors sorgien com a bolets en un any d'humitats generoses o com arengades al Mar d'Escòcia quan bufa vent de sud. Anava errat! polítics, potentats, galifardeus de tota mena i manaires de tot pèl han conreat perles més abundants, més gruixudes i llustroses que les descobertes abans de la forçada partida. N'hi ha a tort i a dret a nivell local, nacional, estatal, europeu i mundial (snif!). Són tantes...

Podria començar avui per parlar de les perles produïdes a la Paeria per l coalició governamental que posa entrebancs en usar la més antigues llengües vives de la Península Ibèrica que no són altres que l'occità i el català (no sé pas com traduirà a la'idioma vingut de més enllà del riu Ebre lo de Paeria) i continua practicant costums com els de les estrenes nadalenques (50.000€ a pagar pels contribuents) sense que ningú badi boca. O, tal vegada, per la bestiesa de dur davant un tribunal a la presidenta del Parlament de Catalunya pel fet de permetre que els diputats i diputades de la cambra que dirigeix votin allò que els hi ve de gust votar. Podria parlar del curiós silenci dels mitjans de comunicació europeus sobre la victòria electoral del roig-negre-verd Alexander Van der Bellen sobre el feixista Norbert Hofer, o de la curiosa connivència entre l'antic KGB i el senyor Trump. Però no hi ha perles que superen a totes les esmentades.

La senyora Sàenz de Santamaria ens ha explicat que vol legislar sobre el silenci que hem de tenir els que escrivim sigui en paper, en digital o en pensament. Aquí va la perla: "estamos absolutamente desprotegidos en digital". La senyora vol dir, és clar, que ara que ja havien controlat tots els mitjans de comunicació els fa angúnia que alguns puguem escriure des de les xarxes sense “sobres” tapaboques. Al tanto! Volen fer una Llei per prohibir dir el que pensem en digital, femoral o intestinal. Aquesta dona és una font inesgotable de perles. Com diu l'amic Ramon Cotarelo: “la relativa ventaja de los tontos es que no saben que son tontos. Cuanto más tonto es alguien, menos se da cuenta de lo tonto que es. Es el caso de la vicepresidenta del gobierno.

Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més parles, paraula de capità.

Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep.

. Post cops vist.