Es el terme “populisme”.
No han aclarit molt bé què significa però tothom l’empra. Segons que sembla això del populisme és molt dolent, el pitjor que podria passar segurament.
Segons qui parla és populista el Nicolàs Maduro o és populista el Putin. El més populista de tots és el Pablo Podemos, pràcticament empatat amb el Donald Trump, vejats miracle.
Em vaig quedar lleugerament sorprès l’altre dia que parlaven a TV3 de les eleccions d’Austria i de l’extrema dreta en deien “la dreta populista”. Potser que això de l’extrema dreta ja no és prou pejoratiu, no sé.
El govern espanyol és populista o no? Està dient al poble allò que vol sentir i després fa el que li passa per l’engonal o no? No fa ni una setmana, el Sr. Mariano va jurar que no tornarien a tocar els impostos en cap cas. El poble pla va aplaudir la justa mesura.
Encara se sentien els aplaudiments del poble que van apujar el tabac i l’alcohol. Els esclaus, enfervorits, cridaven Vivajpaña.
El Sr. Mariano diu que això no és populisme que això és sentit d’estat i responsabilitat política.
Demanar el Corredor Mediterrani, és populisme barat i exigir explicacions per l’estació de l’AVE que estan fent en un poble de 28 habitants, també és populisme.
Ja t’ho dic que n’hi ha un fart.
Em sembla que tenia raó el Lewis Carroll: “L’important no és saber què signifiquen les paraules, l’important és saber qui mana”
Es exacte.
 |
| Rafel Molina |
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada