Les perles grises de Rajoy

Això és un no parar. Per poc que prengui nota de les rucades escoltades se m'acaba la llibreta de prendre notes, idees i acudits. Ni per les festes nadalenques baixa la producció de perles dels polítics carpetobetònics que no solament inventen coses que no són sinó que presenten com a innovadores les més arcaiques creences i relats com si les haguessin somiat ahir mateix en una nit inspirada.

El paradigma de tot plegat és la frase que fa de fil conductor a tots els darrers discursos del President del Gobierno, Rajoy, també dit l'home dels sobresous, el sobres (sense sou) i el Guinness World Records de més corrupció per metre quadrat en els despatxos ministerials dels seus gabinets com bé deia l'amic Cotarelo. Frase que no es altra que “somos una gran nación”, d'altra banda pomposament repetida com si fos un guinyol pel Rei Felip VI o V (segons qui escrigui el relat). Tots dos la fan anar a tort i a dret i la diuen amb pompositat i cara de convenciment quedant-se tan amples com llargs, com si tal cosa (la grandesa dita grandeur a França) justifiqués qualsevol disbarat o malifeta passada o per venir. Si senyor! Tal com sona: “Somos una gran nación”, com deia aquell general de quin nom he perdut memòria que a lo de “grande” tenia la barra d'afegir-li “libre” mentre empresonava a qualsevol que badés boca.

A que es refereixen els dos principals manaires d'Hispània amb aquesta rotunda afirmació? Tal vegada a la grandària territorial? Si així fos vol dir que aspira a ser Rus, Xinés, Australià, Canadenc, Brasiler o Amèrica i que els pobres andorrans, sant marinencs, luxemburguesos i fins els Suïssos i altres han d'anar amb el cap cot per culpa de ser petits. Ves a saber, tal vegada volen al·ludir a una Història amb bastants més obscurs que clars, però no vull pensar que fins aquí arribi la seva pedanteria ja que entenc i suposo que les altres “nacions” del planeta (independentment de la seva mida geogràfica) tenen la seva pròpia d'història i moltes d'elles amb més clars que no pas obscurs en especial pel que fa a la defensa de les llibertats de les persones i dels pobles. Lo de “gran nación” tampoc deu venir referit als index d'atur, de pobresa, d'endeutament o d'emigració de gent qualificada en el que l'Estat Espanyol fa un ridícul espantós.

A què ve, doncs, lo de “somos una gran nación”? Ai las! Siii! Ja me'n recordo, una vegada van guanyar un campionat del món de futbol (quan jugaven un tal Xavi i un tal Puyol) i no com els USA, la Xina, Austràlia, Rússia, Noruega, Finlàndia, el Canadà o la Índia que no n'han guanyat mai cap. Deu ser això.

Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més parles, paraula de capità.

Capità Haddock Sparrow

amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep

. . Post cops vist.