Les bones i les dolentes. N’hi ha més de bones, però ningú no en parla. També ens ho hauríem de fer mirar.
En destacarem algunes. De les eleccions franceses en podem treure ben poques conclusions. El modest ciutadano Rivera, com que ara s’ha fet liberal s’ha vist clarament reflectit en l’èxit de monsieur Macron i entén que ha estat ell el guanyador de les eleccions franceses. Ja li està prou bé.
De fet si hagués guanyat la de l’extrema dreta, també ho hagués celebrat com a propi. No passa res. Alguns analistes diuen que l’extrema dreta francesa, si les coses segueixen com fins ara, guanyarà les properes eleccions. Es molt possible.
El discurs de l’extrema dreta és tan fàcil que es fa entendre per tothom.
Si a les classes en el poder els interessa i li posen al seu servei la premsa i les televisions, el triomf està assegurat. Només cal mirar el que està passant a Espanya. L’extrema dreta està perfectament integrada al partit del govern i ja es veu que els poders fàctics n’estan perfectament d’acord. No cal patir gaire.
Potser sí que el debat ideològic ha passat a un segon o tercer termini. Exemple pràctic: la poca vergonya del pacte del PNB amb el govern més corrupte d’Europa és un bon exemple de com un partit es pot passar per baix cama la lluita de tot un poble. I tots contents.
La intel·lectualitat espanyola entén que la “lluvia de millones sobre las Vascongadas”, ja li va bé a la unitat d’España.
Aplaudeixen enfervorits.
Rafel Molina . Post 26 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada