L'església catòlica, que abans predicava la seva infal·libilitat en la figura del Sant Pare, no va reconèixer fins al segle XIX que la terra girava al voltant del sol i no a l'inrevés. Assegurar lo contrari podia significar ser ex-combregat en el millor dels casos o fer cap a la foguera en altres. És de suposar que el fundador d'aquesta religió, Jesucrist, que era fill de Déu, i per tant devia ser coneixedor del funcionament de les coses creades pel seu pare, prou bé que era expert en aquestes coses i moltes altres com ara que la lluna tarda 27 dies i 7 hores en fer un tomb sencer, els seus representants a la terra no. No es vulgui llegir aquí que carrego contra l'Església, al contrari. El catòlics des d'aquella gran errada sembla que n'han aprés i relativitzen més les sentències, en especial des que el nou Sant Pare diu i reconeix que a la fi ell és un home i que de vegades s'equivoca. Així m'ho va dir el darrer cop que vàrem tocar port a Òstia.
Poso aquest exemple precisament per demostrar que aquells que de vegades pensàvem que eren els més carques i retrògrads a la més antiga de les institucions occidentals són més moderns i entenen millor les situacions que alguns polítics carcamals que mentre menteixen més que garlen i roben a tort i a dret es diuen catòlics apostòlics i romans sent nacionals i nacionalistes d'altres llocs. Vet aquí que hi ha gent més papista que el Papa fins el punt que de vegades sembla que vivim en un mont de llunàtics atacats per l'excés dels raigs UVA d'un sol emprenyat amb l'estupidesa humana.
Dir que una nació no és una nació sinó altra cosa, és una rucada. Aplaudir les consultes de l'oposició veneçolana i demonitzar el referèndum català, un despropòsit. Fer proclames a la legalitat en boca de qui se l'ha saltat quan i com ha volgut, una poca vergonyada. Parlar de manca de diàleg amb qui se li nega sistemàticament la veu i el vot, un acte de cinisme que deixaria perplex al més pocasolta dels grecs clàssics. Titllar de radicals desaforats a tota una població pacífica i riallera, una mentida falsaria que els hauria de dur de cap al infern en el que diuen creure.
Diguin el que diguin, el sol no gira al voltant de la terra, la lluna i els estels són al seu lloc i mai m'enganyen alhora de poder navegar La Perla seguint les Lleis de gravitació i moviment universals que fins no fa massa eren il·legals. Les nacions són nacions, els municipis municipis i la llar de cadascú, casa seva. Dos i dos són quatre i quatre i dos són sis. Ah! i jo em dic Haddock Sparrow i no Arengada Pardal.
Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més perles, paraula de capità.
Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep. . Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada