Perles casposes.

Escrivia fa poc el meu contramestre que les mentides continuades del règim post-franquista dirigit per M (punt, coma i punt i coma) comencen a fer un tuf que ja no suporten ni tan sols les nàpies de les molt allunyades institucions internacionals. Jo encara diria més, es dediquen a fabricar una espècie de perles llefiscoses, tirant a negre i plenes de caspa, que cau en abundància a la que les bellugues una mica, mentre desprenen una insuportable pesta que recorda aquelles pumpurrutes imperials de fa quasi un segle.

Ens hi hem acostumat, la troballa de perles cada cop més inversemblants ja no ens estranya per estrambòtiques, surrealistes o matusseres que siguin simplement llegint les notícies provinents dels anomenats aparells de l'Estat Espanyol. Algunes farien riure si no fos que hi continua havent presos polítics, als que ells en diuen polítics presos, i exiliats, als que anomenen fugits de la justícia quan en realitat han fotut el camp per posar-se en mans d'altra justícia més justa que la de Tribunals Suprems i Audiències Nacionals abans dites Tribunals d'Ordre Públic. Quina llàstima que Cervantes no hagués conegut algun jutge dels actuals per poder-lo nomenar President de la Cort Suprema de la “Ínsula Baratària”.

Mentre a Alemanya bloquegen, per il·legal i feixista, el compte de twitter de la “Fundación Francisco Franco” a la riba del Manzanares fan el contrari. En plena temporada de declaració de renda, aquesta mateixa setmana, el diari “El Periódico” titulava a tota primera plana que donar calerons a l'organització dedicada a enaltir la figura del dictador i a ensorrar encara més a les seves víctimes fent riota de la precària Llei de Memòria Històrica, té uns beneficis fiscals que van més enllà dels que pot tenir la Creu Roja, Amnistia Internacional, Green Peace, Càritas o Omnium Cultural.

Aquesta perla pot semblar insuperable, però no, ni ha més, moltes més aquesta setmana. Francisco Bernabé, delegat del Gobierno a Múrcia, allà on volen fer un mur que riu-te del de Berlín, va arengar a 210 Piolins convidats a passar un cap de setmana a la “Costa Càlida” per la seva “heroica” actuació anti-urna: Defendísteis a España, os jugásteis la integridad física por el Estado de derecho (...) demostrásteis que con la unidad de España no se juega nunca! Ep! I més encara, el senyor Bernabé, tot donant-los les gràcies, els va dir que es mereixien el premi por vuestro esfuerzo, vuestra entrega, vuestro sufrimiento y vuestra dignidad. De fons, diuen les cròniques, sonava la cançó Banderita interpretada per l'inefable José Manuel Soto. A Madrid, mentrestant, la presidenta de la comunitat autònoma feia de perdonavides dient que aquell títol ja no el vol. Caspa, molta caspa, massa caspa.

Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més perles, paraula de capità.


Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep.


. Post cops vist.