El Fiscal General de l'Estat no es querella contra el Vila-Real

Aprofitant que el meu vaixell Perla Negra estava ancorat al port de Barcelona (no pas al Port Olímpic) vaig enviar al grumet reporter a cobrir i fer notícia per omplir el meu quadern de bitàcola sobre les possibles incidències succeïdes a la capital catalana. Com sigui que aquest marrec és un capverd del tot, no va anar ni a cap museu, ni al Parlament, ni al Parc Güell, ni a les rambles, ni al Raval. Va fer cap al Camp Nou per tal de seguir de prop un espectacle de pilota protagonitzat per 22 encoratjats i de vegades atlètics subjectes que colpegen o arrosseguen un objecte esfèric amb els peus o amb el cap mentre és prohibit tocar-la amb les mans (excepció feta dels dos porters que guarden, de vegades amb violència inusitada, dos rectangles recoberts amb xarxes com les de pescar en els que 11 d'ells volen introduir la bimba mentre els altres 11 intenten impedir-ho i a l'inrevés fent-se un tip de córrer amunt i avall mentre la graderia crida enfervorida). La qüestió és que, vet aquí, amb la confiança que jo li havia donat! Solament em va dur aquesta crònica que anoto al quadern i avui els faig avinent:

Notícia sorprenent. El Fiscal General del Estado no es querella ni presenta denúncia contra el Vila-Real Club de futbol.
Malgrat un jutge de línia, un de porteria, un altre que passava per allí i el delegat de la Real Federació Espanyola de Futbol van recordar les moltes i serioses conseqüències que podia comportar el fet de lluir una indeguda utilització de determinats colors en les indumentàries. Malgrat tots aquests reiterats advertiments fets als responsables del Vila-Real Club de Futbol, 10 dels seus 11 atletes que van saltar al camp anaven de groc de cap a peus, tret del anomenat “porter” que vestia amb un sospitós verd Green Peace. Més encara, l'arbitre, que és el jutge màxim en el desenvolupament d'aquest joc, no declarat encara anticonstitucional malgrat el Barça hagi guanyat Copa i Lliga, no va badar boca tot i no es va cansar de bufar repetides vegades per fer estridents sorolls utilitzant sense ànim de produir música un xiulet de color groc llampant.
Incomprensiblement, a la molta gent que estava a la graderia en nombre suficient com per poder ser una concentració tumultuária (que anava també de groc i cridava coses estranyes com ara llibertat presos polítics, independència, una làgrima cayó en Llarena, etc.) se la va veure sortir satisfeta del camp malgrat els jugadors que duien aquesta indumentària, groc ginesta mediterrània, van perdre per un contundent 5 a 1.

Aquesta és la crònica que m'ha fet a mans el grumet sense necessitat de mòbils ni andròmines de darrera generació dites d'Intel·ligència Artificial Algorítmica. Una perla vaja. No se si fer-li un càstig exemplar enviant-lo tres dies a fer guàrdia lligat al pal de messana o proposar-lo al Pulitzer per clarivident.

Bona nit, bon vent i bona barca. Paraula de capità.
Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep. . Post cops vist.