Ells diuen que són grups de defensa i resistència, però de qui es defensen? qui els ataca? I resistència a què? de què? No se sap. Es la poètica dels feixistes, la seva èpica tradicional.
El fatxerio ha decidit sortir al carrer i imposar la llei de la por, la seva llei. Surten en grups més o menys nombrosos.
S’han reunit el bo i millor de cada casa. Hi ha els del PP i els seus socis de Ciutadanos, els de SCC i els de la Plataforma per Catalunya, també hi ha Policia Nacional i Guàrdia Civil, de paisà naturalment, i tots els enyorats del nòvio de la muerte. També hi ha qui treu llaços a tant l’hora. Una penya realment galdosa. Vociferant i violenta.
Segons com, s’enfronten amb la gent que els renya pel que estan fent.
El seu argumentari és molt poc substanciat. No van molt més allà del crit i l’insult.
Caldrà fer notar, però, que com més va, més perillosos es tornen i al tanto perquè no em sorprendria gaire que qualsevol dia d’aquests passessin directament a l’agressió directa i concreta.
Aquests individus saben perfectament que són impunes, que ningú no els farà res, que la “lei” està del seu costat i que si mai la policia els deté encara els felicitaran i els deixaran marxar tan tranquil·lament.
Ves que el nòvio de la muerte no els posi una medalleta o altra.
No em sorprendria gaire.
Rafel Molina . Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada