República i teatre (42) La fi de Ciutadanos

Em sembla molt que amb l’aparició d’un partit ultradretà que es presenta així mateix i sense complexos, els Ciutadanos tenen els dies comptats.

Ja ho tenien difícil perquè l’Advocat Casado s’ha presentat com un líder clarament espanyolista, conservador i franquista, disposat també a carregar-se Catalunya i el que faci falta per conservar la unitat de la pàtria i això a Españistan agrada.

El Doctor Rivera ha endurit el seu discurs anticatalà, reaccionari i feixista.

Estan en una clara competició per aconseguir el títol de l’espanyol més fatxa.

Ara, però, els de VOX els han superat claríssimament.

Em sembla que el fatxa casolà, el de dretes de tota la vida tornarà a votar el P.P. i l’altre, el més exaltat, el treballador, el pobre que està disposat a donar la seva vida per preservar la riquesa dels poderosos crec que votarà VOX perquè l’alternativa que ofereix Ciutadanos és francament pobra: vestir-se amb un mono de plàstic i anar d’intel·lectualillo pels pobles arrancant llaços grocs i pancartes variades, no és una feina pera un home espanyol que tingui el que s’ha de tenir. Això segur.

I les dones que els acompanyen, també amb mono de plàstic, i cantant el Vivaspaña, amb unes banderetes espanyoles i amb un termos amb cafè també ho saben.

Els Ciutadanos s’han quedat sense nínxol. Caldrà que facin alguna cosa.

Algun numeret del Boadella amb el Valls, una performance per les Rambles, o a la Sagrada Família un dia que hi hagi turistes. No sé.

Ja t’ho dic, els dies comptats.

Rafel Molina . Post cops vist.