Perles en forma de xapèl*

Benvolgut ex-company Borrell, amb qui tantes coses vam compartir: si escups al cel de forma continuada, per efectes de la coneguda llei de la gravetat terrestre, t'acaba caient algun xapel* (veure nota a peu de plana) a la cara o al cap, cosa gens agradable encara que l'esput provingui de la mateixa boca d'aquell que el rep.

Espero que La Trinca no tingués raó quan va dir allò de “hi ha una tribu d'indis a l'oest americà que té alguna retirada amb el poble català”. Si és així, i al món continuen manant personatges com el ministre d'afers exteriors espanyol, estem perduts. Aquells que aconseguim sobreviure a un genocidi similar al que es va produir a totes les Amèriques ja cal que anem buscant lloc en algun indret de les futures reserves que en bé del futur Nazional s'establiran al Pallars, el Solsonès, Les Garrigues i una part del Montsià.

La perla que va deixar anar en seu universitària el en altres temps admirat José Borrell no pot dur a altra conclusió. Aquest intel·lectual de l'antropologia, la història, la sociologia i, per extensió, del coneixement universal, va dir al Paranimf de la Universitat Complutense de Madrid: “Però per què els Estats Units tenen un nivell d’integració política més alt? Primer, perquè tots tenen un mateix idioma, i segon, perquè tenen molt poca història darrere. Van néixer a la independència pràcticament sense història; l’única cosa que van fer va ser matar quatre indis. Però a part d’això, va ser molt fàcil” (sic). No m'ho invento, està enregistrat. Per cert, la cosa va ser tant “fàcil” com una guerra civil sagnant posterior a una guerra d'independència no menys cruenta amb conflictes racials que encara duren en aquell país en el que la integració de negres, blancs irlandesos, jueus, xicanos i tuti colori no és gens fàcil malgrat no hi hagi llengua oficial i els aspirants a la Casa Blanca hagin de saber algun que altre mot en aquesta cosa que se'n diu Spanglish.

Com és sabut pel més sabatot dels estudiants de primer curs d'història, molt abans de l'arribada del l'anomenat home blanc a Amèrica hi havia milions de pobladors que d'aleshores ençà van veure com eren exterminats físicament i com la seva cultura, història i tradicions eren esborrades del mapa i dels llibres com si els pobles Inca, Maia, Asteca, Navajo, Mohicana, Sioux, Arapahoe, Xeien, Apatxe, Algenquina, Cree... Mai no haguessin existit. Quatre indis!!! Resulta que no, que no eren quatre, solament als actuals USA hi havia, al segle XVII, tans pobladors com els de França, Anglaterra, Escòcia, Gales, Irlanda, Portugal i Espanya sumats. Tal cosa s'explica molt bé al Museu del Indis Americans de Washington que de ben segur el Ministre no ha tingut a bé visitar i en el que podria rebre informació general, no pas privilegiada, sense perill de ser condemnat per utilitzar-la

A aquest ministre amb actitud torera per xula (malgrat ser fill de la única circumscripció de l'Estat Espanyol que no té cap plaça de toros), aquest ministre maneres desafiants quan fan fora de l'hemicicle als quatre indis que hi queden per dir la veritat en la que creuen, se li ha empeltat el costum de contar mentides i repetir-les malgrat es pugui confirmar empíricament la seva falsedat com les que deixen anar els seus companys ciutadans de Sociedad Civil Catalana.

Repeteixo: benvolgut ex-company Borrell, amb qui tantes coses vam compartir en el passat: si escups al cel de forma continuada, per efectes de la coneguda llei de la gravetat terrestre, t'acaba caient algun xapel* (veure nota a peu de plana) a la cara o al cap, cosa gens agradable encara que l'esput provingui de la mateixa boca d'aquell que el rep.

Bona nit, bon vent i bona barca. La setmana vinent duré més perles, paraula de capità.
Capità Haddock Sparrow
amb l'estimable ajuda (per això cobra) del contramestre Pep.

* Nota a peu de plana (que no sigui dit que no som erudits).
“Xapèl”: mot genuïnament lleidatà, que de forma incomprensible no figura en cap dels diccionaris catalans ni en les paraules enregistrades per l'Institut de les Lletres, que significa gargall, expectoració, o salivada, de color verdós tirant a marró, que es deixa anar de forma maleducada allò on no toca, no cal, o no convindria a fi i efecte de no provocar el mal gust, la nàusea i la mala impressió d'aquells que en contemplen la seva execució i efectes desagradables a la vista, l'olfacte i els bons costums d'urbanitat. . Post cops vist.