La seva mort, en qualsevol cas, ens ha servit per constatar que, efectivament, estem vivint en dos països diferents.
En pic es va morir, va sortir publicat un escrit on es parlava del personatge, i es destacava que com que sabia que s’estava morint, no havia dubtat a falsejar tota mena de document per tal d’inculpar gent que estava implicada en el cas de l’1 d’octubre i amb el procés en general.
Comptava amb l’ajut d’un tàcit Guàrdia Civil que també és un figura.
Entre unes coses i les altres tenia uns 40 imputats en cartera, pendents de judici, de multa o de querella. Un cas notable de prevaricació, falsedat i abús de poder. Un cas d’aquells de manual.
L’escrit va passar al que en diem les xarxes socials i ràpidament va ser de domini públic. Ja sabíem tots que el finat era un pardal notori.
Tanmateix, des de l’altre país, Carlos Lesmes, president del Tribunal Superior de Justícia i del Consejo General del Poder Judicial, és a dir: la màxima representació de la justícia espanyola (hahahaha) li escriu una emocionada carta de recolzament on el felicita per les bretolades que està fent i li diu, textualment, que la seva feina té dimensions heroiques.
No podem estar parlant de la mateixa persona, no?. No es pot ser un prevaricador reconegut i un patriota exemplar, o si?
Ara que ho dius, possiblement a Espanya sí que es pot.
Rafel Molina . Post 20 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada