Ara no recordo si va ser un filòsof alemany o un pastor de cabres del Baix Maestrat que va dir que les coses sempre es poden acabar embolicant.
Joan Fuster també va dir alguna cosa sobre el tema i un tal Murphy diu que va elaborar una llei que en parlava.
La justícia (sic) espanyola ja havia tocat les vores del que en diríem el ridícul internacional el dia que els partits polítics es van repartir, amb llum i taquígrafs, els tribunals, els càrrecs, els endolls, els copets a l’espatlla, els collars, les xapes i els nomenaments gratis.
Semblava que ja no es podia caure més baix. Error. Sí que es podia.
Un tal Cosidó que havia estat un càrrec important en l’anterior govern, era una de les mans del Fernàndez Díaz, i que actualment encara fa de polític, es va encarregar d’aclarir públicament que “de llum i taquígrafs res, que ells seguirien controlant la justícia des del darrere”, com han fet sempre.
Era per si quedava algun dubte. Com que els del P.P. temien haver perdut la possibilitat de potinejar la justícia, allà va el Cosidó i aclareix que no, que tranquils que poden seguir potinejant, que ho tenen tot controlat.
Com era d’esperar, però, no ha passat res. El Cosidó diu que no ha estat ben interpretat, que ell volia dir una altra cosa i que tal dia farà un any. El Casado ja ha dit que la culpa és del govern i el govern diu que tampoc no cal posar-s’hi pedres al fetge.
Arribat el cas, però, tots estaran d’acord a dir que la culpa és nostra.
I pot anar més malament, t’aviso.
Rafel Molina . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada