Hi haurà una paraula per definir la situació d’una comunitat, d’un país, on s’ha perdut tota mena de vergonya pública i el poder té les mans lliures per actuar amb total impunitat. Es una dictadura? Es la tirania?
A la farsa del Marchena i els seus palmeros parlen d’ambient pre revolucionari o insurreccional, de cares d’odi, de voluntat rebel, de crits en català, de policies traumats i cagats de por, però la violència no hi ha manera que aparegui, no la poden presentar. No volen que es vegin els vídeos perquè diu que ja se’ls miraran després.
Les gravacions que va fer la policia s’han perdut. Textualment: S’HAN PERDUT. No les troben. Amb tota la cara dura.
Encara rai que no s’han produït un parell d’incendis com els de València i les proves del cas Gürtel. No es descarta res, però.
Tampoc et pensis que em sorprendria ni gens ni gota. Un bon incendi al Tribunal Suprem és perfectament possible.
Es destapa un altre cas del clavegueram de l’estat. Un cas que implica la cúpula policial, la casa reial, tres o quatre jutges, un parell de ministeris, una selecció de periodistes del règim i uns quants mafiosos de vestit, corbata i xalet amb piscina.
De com preparen proves falses contra enemics polítics, de com poden arruïnar la carrera política i la vida de determinades persones i de com, un cop que s’han sabut les seves maquinacions, no passa absolutament res.
Segueixen donant classes d’ètica, de patriotisme i de vivaspaña.
Com es diu d’això? . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada