Anem per la via de la metàfora perquè el que vull dir és que és una merda de país, amb totes les lletres. Però com que després algú m’acusarà de supremacista, racista, xenòfob, nazi, pro etarra, jihadista, jueu o bolivarià, no ho diré tan directament i diré que és un país lamentable.
N’hi ha un fart i no caldrà fer la llista. Des del quadre que s’ha fet fer el Sr. Borbó, el nomenament de l’Iceta com a cap de colla dels senadors espanyols, el comiat de l’Arrimadas, l’oferiment del seu líder carismàtic per tornar a imposar el 155 a Catalunya. Una pena de país.
També podríem parlar del judici (és una farsa) i de com es passen la llei per baix cama pel que fa als acusats que ara són diputats o senadors.
Després el Borrell ha de pagar un munt de gent per tal de millorar la imatge d’España global.
Ho tenen malament perquè tot i els intents de neteja, les campanyes i els pagaments, la realitat acaba surant.
España és un país merdós i perdó per l’expressió. L’exemple més evident de merdositat ha estat quan hem sabut que els màxims responsables de l’operatiu policial del l’1 O, han estat tots ells processats per delictes de tortura contra presos indefensos. (perdó, tots no: un d’ells va estar processat per l’assassinat d’un pres, no pas per tortures)
I aquests són els que envien a Catalunya? No hi havia ningú més a Espanya?
Es pot ser més merdós?
Ara vas i em dius supremacista o nazi. O bolivarià.
Rafel Molina . Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada