Han passat els anys i constatem que sí, que estem en mans d’autèntics psicòpates.
No vull posar molts exemples. Em remeto a les imatges que veiem per la televisió i per les xarxes socials sobre el comportament de les forces de seguretat contra els catalans que es manifesten.
Primer els putegen ben putejats i quan ja no poden més i es rebel·len, llavors els acusen de violents.
La premsa espanyola ho publica als quatre vents.
El mosso o el policia que dispara sobre els manifestants és un psicòpata. Un tipus que fa un metro vuitanta o noranta, amb botes, casc, guants, armilla anticops, escut i porra i li trenca el cap o els testicles o la columna a un senyor que demana la llibertat dels presos polítics, és un psicòpata com una casa.
El polític que li ha dit que ho faci, però, és un psicòpata encara més perillós. Després es reparteixen medalles i caps de setmana en bonics hotels espanyols.
Així i tot, incloent-hi els psicòpates, estic relativament content perquè em sembla que la independència de Catalunya és inevitable. No la podran parar de cap manera.
He tingut l’honor i el gust de participar en una manifestació amb gent molt jove, perfectament organitzada, lluitadora, molt valenta i molt competent.
No ho podran parar perquè no ens mataran a tots i a la presó em sembla que no hi cabrem.
Hem de seguir endavant.
Crec que és ara o mai.
Rafel Molina
. Post 0 cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada