Crec que és bo perquè suposa una certa voluntat de millorar, de canviar, de fer allò que entenem que ha de ser bo per a nosaltres i per a la resta de població i això és sempre positiu.
Fins i tot si desitgem la sobtada desaparició de segons qui, també ha de ser bo, perquè hi ha una voluntat de fer, hi ha un desideri.
Aquest 2020 se’ns ha complicat molt, tant a casa com fora de casa. No sé si en traurem l’aigua clara.
Si alguna esperança ens queda és que el món va ple de llestos, de gent que sap per què uns i altres fan o desfan les coses. Saben com acabaran els incendis d’Austràlia, quin pantalons estaran de moda el 2020, què hi ha del canvi climàtic, per què els joves no volen estudiar i com s’han de fer les costelles a la brasa. Pontifiquen i insulten a tort i a dret, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació en general.
La caverna està especialment arborada amb el govern que diu que posarà en marxa el Pedrogan. Diuen que és un govern de bolivarians, etarres, separatistes i bolxevics.
De moment tenen tota l’orquestra afinant els instruments per oferir-nos una xaranga popular de grans dimensions. La banda l’Empastre.
Segons que sembla els poderosos de tota la vida han descobert la utilitat de l’aparell judicial per tal d’imposar la seva llei. Igual et declaren inconstitucional una carretera local, que t’inhabiliten un president de la Generalitat.
Nosaltres seguirem endavant. No hem arribat fins aquí per recular.
Donec perficiam. . Post cops vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada