Disposem d’un personal capaç de muntar un espectacle de primera magnitud.
Ja ho vam vore prou al Parlament espanyol. Una exhibició d’insults, improperis, crits, xiulades i aplaudiments de primer nivell. Només va faltar un Guaidó escalant la reixa d’entrada i una senyora portant una Bíblia. La Sra. Cayetana amb el seu llibret no era el mateix, francament.
Es cert que els polítics sovint actuen pensant en les televisions i ara últimament en les xarxes socials i és per això que parlen cercant només els possibles titulars i una mica estan en un lluita contínua pel qui la dirà més grossa.
Això també és interessant perquè ha donat peu a un nou gènere literari, parateatral que a la llarga podria ser interessant. També té un cert interès la posada en escena d’uns i altres, el mutis pel foro de VOX quan puja a parlar el portaveu de Bildu i el retorn quan havia de parlar la de la CUP que, ara que ho dius, es devia quedar una mica desencisada. I aquell tipus ridícul que, en comptes de marxar, es va girar d’esquena a l’orador i es va empassar tot el discurs.
Total, va, que tenim un Parlamento com una olla de grills.
Així i tot, cal pensar que la gent estarà per la feina i que seran capaços entre tots d’acabar portant endavant una legislatura com cal, és a dir, que porti la llibertat a tots els empresonats i imputats i que porti la independència de Catalunya.
Es per això que vam recolzar la investidura del Pedrogan, no?
O em vaig perdre alguna cosa?
Rafel Molina . Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada