Fa molts anys, durant aquests dies, dejunis i abstinències a banda, estava prohibit fer música o escoltar-ne, tancaven els cines i no sonaven ni les campanes. Era una cosa tremenda.
Després es va anar suavitzant la pressió eclesiàstica i si bé, Espanya seguia sent franquista, com fins a la data, es van anar relaxant les amenaces de l’infern i la damnació eterna.
A partir dels 70, algú va veure que la setmana santa era bàsicament un negoci de grans proporcions i, combinant sàviament les processons amb la platja, la gastronomia i les excursions culturals, es va arribar a l’alegre disbauxa d’aquests anys finals.
El Coronavirus ha fet canviar algunes coses. De moment s’han quedat sense processons i manifestacions semblants. Es cert que han sortit, per pobles diversos, un parell de capellans, amb la corresponent protecció Civilera a fer algunes benediccions, amb custòdia i tot, que diu que ens han d’anar tan bé contra la pandèmia.
Mesos a venir, quan el virus vagi de baixa, suposo que no hi faltarà l’Iceta, o algun altre llest, que acabi donant les gràcies a la intervenció divina.
De moment, però, ens quedem a casa i mirem de participar en algun dels moviments comunals que, sortosament, s’han posat en marxa.
Potser sí que amb això del Coronavirus aprendrem a ser una mica més solidaris i més bones persones. Es una oportunitat.
També sabem que fatxes, vividors i congèneres seguiran aprofitant-se del poble pla.
Nosaltres marxem, no?
Rafel Molina
. Post cops vist.
.png)
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada