Articulistes

Altres entrades

días online
entradas
comentarios
usuarios online

Gestionar la violència

divendres, 26 de febrer del 2021

 


Fa 10 dies els Mossos d'esquadra irrompien de matinada al rectorat de la Universitat de Lleida per detenir al raper a Pablo Hasél. El 2014 el raper va ser condemnat a 2 anys de presó per enaltir a ETA, Terra Lliure, els Grapo i Al Qaeda a les seves cançons, aquesta sentència va quedar suspesa. Però una nova sentència ferma del 2018 amb multes per injuriar a la Corona i a Institucions de l'Estat i una condemna a 9 mesos i 1 dia de presó per enaltiment del terrorisme, amb els antecedents de la condemna anterior, l'ha portat a la presó. Bé, no. A la presó el van portar per la força els Mossos, ja ho he dit.

Hem anat descobrint que Pablo Hasél tampoc és que sigui un sant, però té dret a expressar-se amb el mal gust que ell consideri sense que això li comporti la privació de llibertat. I el seu cas se suma a altres casos polèmics com l'exili d'en Valtònyc, la detenció de titellaires, el judici a César Strawberry o el cas de la Cassandra Vera pels tuits sobre Carrero Blanco.
Una setmana i pico després els aldarulls seguien a Barcelona amb una intensitat variable, però el tema ja no anava de Pablo Hasél. Les protestes s'han anat enrarint i han mutat en protestes per la llibertat d'expressió, contra la brutalitat policial, pels mateixos empresonaments que s'han anat esdevenint aquests dies o, simplement, com una via per canalitzar la ràbia de la joventut assenyalada, confinada i sense massa futur.
I sí, senyors d'Atresmedia, està clar que hi ha violència als carrers i que uns quants manifestants cremen contenidors, rebenten botigues cares i hi roben el que troben. I, fins i tot, podria ser que aquests joves ho fessin només per sortir de casa. Però sembla que la precarietat dels riders, els desnonaments nocturns o els senyoros bavosos siguin una violència més tolerable i que vols que et digui... La violència estructural al sistema en el qual vivim és menys espectacular que el foc i les barricades, això si.
I que consti que jo sóc el primer covard d'ordre a qui no li convé que cremi res, que aparco la moto al carrer. . Post cops vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada