.png)
• El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL).
• La Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT).
• La Llei 8/1989, de 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics.
Les tres modificacions van entrar en vigor el 9 de març de 2018 donat que la Disposició final 16a de la Llei de Contractes del Sector Públic de l'any 2017 disposà que aquesta Llei entraria en vigor al cap de quatre mesos de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat», sense que estableixi un altre termini diferent per a les modificacions d'aquestes tres Lleis.
Sense entrar en el fons i detalls de les modificacions, diré de manera esquemàtica el significat d'aquestes modificacions pel que fa al subministrament d'aigua:
El subministrament d'aigua comportaria el pagament d'una taxa si es prestés directament pel mateix Ajuntament i pels seus propis mitjans, sense personificació diferenciada. (no és el cas de Lleida)
El subministrament d'aigua serà una prestació patrimonial de caràcter públic no tributari (PPPNT) si es presta mitjançant alguna de les formes de gestió directa amb personificació diferenciada (com és la societat mercantil local o l'entitat pública empresarial) o mitjançant gestió indirecta a través de les diferents formes previstes per al contracte de gestió de serveis públics com és la concessió administrativa. (aquest, és el cas de la ciutat de Lleida)
Què ha succeït a Lleida?, a banda d'uns increments de cal déu en els valors de l'aigua, Lleida és la sisena capital estatal amb l'aigua més cara després de pujar el seu cost un 120% en catorze anys. Segons un informe de l'OCU, l'any 2009 la despesa mitjana anual d'una família era de 201 euros i ara és de 442 €. Aquest encariment progressiu "resulta incomprensible" (és un increment no derivat del consum per família que es manté més o menys constant).
Però continuant amb el tema, de l'anteriorment exposat, es dedueix que el servei públic municipal de proveïment domiciliari d'aigua potable prestat per una empresa concessionària (com és el cas de Lleida) és una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, puix que les prestacions se satisfan per una societat mercantil concessionària del servei, per la qual cosa la contraprestació que abonen els usuaris del servei tindrà, lògicament, la consideració de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari i és aquest fet el que obliga a adaptar la normativa local a la nova realitat jurídica establerta per la modificació introduïda per la Llei 9/2017 i aprovar la corresponent ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari, que ja NO tindrà el caràcter d'ordenança fiscal.
A Lleida, "incomprensiblement", no es va tenir en compte el que s'estableix en la legislació precedent i es continuà cobrant un concepte, el de Taxa (ordenança fiscal) fins al mes de març de 2021.
Per tot el que s'ha assenyalat, podria dir-se que la taxa cobrada a partir del mes d'abril de 2018 i fins al mes de març de 2021 és nul·la de ple dret? La realitat és que l'art. 20.6 TRLRHL (Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals) exigeix que es tingui aprovada una Ordenança y aquesta ordenança, per la seva pròpia conceptualització, ha de ser una Ordenança Reguladora de la Prestació Patrimonial Pública no Tributària pel subministrament d’aigua i aquesta, no pot ser una ordenança fiscal.
L'ordenança va ser publicada per la Paeria amb un retard de gairebé tres anys i és per aquest motiu que es va transgredir la norma i si la taxa no era l'instrument jurídic correcte per cobrar els subministraments d'aigua, sens dubte, podem considerar que al llarg d'aquests tres anys no existia ordenança i conseqüentment quedaria lliure el camí per reclamar a la Paeria, que es qui ha de redactar l'Ordenança no fiscal, les quantitats pagades pels consumidors, en concepte de taxa, al llarg del període compres entre març de l'any 2018 i març de l'any 2021.
D'altra banda, sense Ordenances no és possible exigir les PPPNT i aquest fet influirà, també, en l'exigència de l’IVA.
També cal tenir en compte que les Ordenances no fiscals, com és la prestació patrimonial pública no tributària, requereixen un procediment d'aprovació en el qual no és vàlid el decret 149/1988, decret que com ja vaig esmentar en la primera part d'aquest article, va utilitzar la Paeria per a aprovar les taxes a partir del moment de l'ampliació de la concessió l'any 2012. Aquest procediment comporta l'aprovació pel Ple de la Corporació, exposició al públic durant trenta dies, aprovació definitiva i publicació del text de les bases en el Butlletí Oficial de la Província. A més per tractar-se d'un preu autoritzat previst en l'RD 2695/1977, de 28 d'octubre, sobre normativa en matèria de preus, requerirà l'informe de la Comissió de Preus de la Generalitat de Catalunya. També és molt important tenir en compte que el fet que no es tracti d'una ordenança fiscal no significa que no hagi d'obrar en l'expedient un estudi econòmic dels costos i rendiments previstos del servei per a determinar les quantitats que seran exigides als usuaris.De tot l'anteriorment esmentat (primera i segona part), dedueixo algunes conclusions.
1a El que perceben els usuaris per la gestió indirecta dels serveis públics de subministrament d'aigua, clavegueram i depuració, mitjançant contractes de concessió administrativa prestades per subjectes privats, són Prestacions Patrimonials Públiques no Tributàries. Segons el conegut jurista Sr.Pérez-Fadón Martínez : "Les prestacions patrimonials de caràcter públic es recullen en l'article 31.3 de la Constitució espanyola. Les no tributàries són una elaboració del Tribunal Constitucional, iniciada en la seva Sentència número 185/1995, de 14 de desembre en la qual es va interpretar que, les prestacions patrimonials de caràcter públic i naturalesa no tributària són prestacions coactives que no constitueixen ingressos públics". D'altra banda, el Tribunal Constitucional, mitjançant sentència de 9 de maig de 2019 reconeix la legalitat de les prestacions patrimonials públiques no tributàries.
2a Les prestacions patrimonials públiques no tributàries són prestacions que no constitueixen un ingrés realitzat davant un ens públic amb la finalitat de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.
Us deixo novament l’enllaç que ja vaig possar en la primera de l’enginyer Juan Mateu Horrach. (els meus col·laboradors i jo, pensem que es de molt interessant lectura)
https://www.iagua.es/blogs/juan-mateo-horrach/concesiones-servicios-no-son-panacea-universal
3a Resulta manifest que un error o una llacuna en la regulació normativa sobre un determinat assumpte pot comportar nombroses i, en ocasions greus, incidències en el desenvolupament quotidià de l'activitat dels administrats i de la mateixa Administració en els seus diferents nivells. La legitimitat que empari les diverses situacions jurídiques, així com el grau d'exigibilitat de les diferents obligacions, emana de la seva regulació legal i del respecte a l'ordenament jurídic i la seva inclusió en ell. Aquest principi de legalitat enllaça amb el de seguretat jurídica, permetent al ciutadà una millor comprensió i acceptació de les exigències que se li plantegen. Això redunda, sens dubte, en un compliment d'aquelles més ràpid i beneficiós per al conjunt de la societat.4a De la lectura de tot l'anteriorment exposat, juntament amb els enllaços de la primera y segona part, possiblement, podríem dir que s'aprecia una clara manca de transparència pel que fa a la gestió econòmica de la concessió del subministrament d'aigua en el terme municipal de Lleida i es per aquest motiu que recomano la lectura de l'art 13 de la llei 19/2014 de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (DOGC núm. 6780.31/12/214). En aquest article es parla de la necessitat de publicar en el portal de transparència les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l'accés al servei i els requisits de prestació del servei. Els drets i els deures dels usuaris. Les facultats de la inspecció, control i sanció que pot exercir l'administració amb relació a la prestació del servei i el procediment per formular queixes i reclamacions.
5a Encara que l'Ajuntament percebi la retribució (Cànon i taxa de l'1,5% dels ingressos bruts de la Concessionària) pel subministrament de l'aigua, si aquesta es gestiona de manera indirecta mitjançant concessió, estem en presència d'una Prestació Patrimonial Pública no Tributària i no davant una taxa.
6ª Tal vegada podria considerar-se nul·la de ple dret la recaptació de les taxes pel subministrament d'aigua, a partir de març de 2018 i fins a març de 2021 perquè la legislació estableix que les tres modificacions, dalt assenyalades, van entrar en vigor el 9 de març de 2018, això és així atès que la Disposició Final 16a LCSP 2017 disposa que "aquesta Llei entra en vigor al cap de quatre mesos de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat»", sense que estableixi un altre termini diferent per a les modificacions de les tres lleis esmentades i la Paeria, no va complir amb el que s'estableix en la Llei 9/2017 de 8 de novembre de Contractes del Sector Públic perquè va publicar amb un retard de tres anys el que s'estableix en la legislació precedent: l'Ordenança NO FISCAL referent als conceptes d'aigua, clavegueram i depuració.
https://seu.paeria.cat/documentPublic/download/24632
7a Desconec els motiuus que van dur a D. José Ortega y Gaset a dir que “tots els empleats públics haurien de baixar al seu grau immediat inferior, perquè han estat ascendits fins a tornar-se incompetents”. Jo, contràriament al que pensava D. José Ortega y Gaset, estic segur que la immensa majoria dels funcionaris compleixen amb eficàcia la seva tasca, amb integritat i ètica, amb domini del seu camp laboral, comprenen les necessitats i preocupacions dels ciutadans i estan sobrats de preparació per fer la tasca que tenen asignada. Però, del que si estic segur, tal com va manifestar D. Francisco Ayala és que “la incompetència és tant més danyosa com més gran sigui el poder de l'incompetent” i evidentment les persones responsables del compliment i aplicació de la legislació esmentada en els paràgrafs anteriors han aparentat ser uns trossos de quòniams que han arribat, tal com estableix el principi de Peter, al seu nivell d'incompetència. (El principi de peter, els seus derivats i les conseqüències seran objecte d'un altre article. )8a Aquesta conclusió, ja esmentada en la primera part, també la considero del màxim interès, ja que de la lectura d'alguns dels enllaços que adjunto dedueixo que els partits polítics que en algun moment ha format part del ple de la Paeria, bé sigui per acció, referendant pujades possiblement no correctes, o per omissió (aplicació, decret 149/1988) "los que callan otorgan” es com si només estiguessin per a escalfar la cadira. Han deixat de representar als ciutadans; el seu allunyament i falta de credibilitat social és una cosa tant pertorbadora com urgent de resoldre, tan sols han de llegir els enllaços, principalment els de la primera part, i reitero el que ja vaig dir respecte al preu de l'aigua i quotes i taxes de clavegueram, com pensaven alguns grups de la Paeria quan estaven en l'oposició “recuperarem la concessió!” i com han actuat i actuen quan tenen el poder. I torno a recordar: Compte amb això!, El canvi d'idees polítiques no és un tema de pa sucat amb oli. La llengua espanyola diu que els que fan això “se han cambiado la chaqueta” i son “unos chaqueteros” que com ja vaig dir, no són termes afalagadors per als qui se'ls aplica perquè van associats a l'oportunisme i a l'aprofitament. En els càrrecs públics amb sou o amb interessos generats per la política, la conversió ideològica és sospitosa perquè no sempre correspon a genuïnes alteracions de credos o de posicions polítiques.
FINALMENT, A la pregunta que moltes persones lectores es fan: És possible reclamar les quantitats pagades en el període comprès entre març de 2018 i març de 2021 (o gener de 2021). Pels conceptes d'aigua , clavegueram i depuració.? Evidentment que sí. Sí que és possible plantejar un contenciós a la Paeria reclamant les quantitats pagades pels conceptes esmentats donat que l’ordenança, actualment vigent, en aquells moments no estava aprovada y es per això que s’incomplia la legislació obligada a partir del 9 de març de 2018 i fins a la publicació de l’ordenança reguladora de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari pel servei de subministrament d'aigua potable i clavegueram que va tindre lloc l’any 2021.
I fins aquí i amb l'esperança d'haver rentat, encara que sigui solament una mica, l'aigua bruta, els meus col·laboradors i jo, KARLA, amb el permís del Cap Suprem, ens acomiadem de totes les persones lectores.
Fins aviat i gracies per la vostra gentilesa i atenció.
KARLA
. Post cops vist.
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada