Donec perficiam (67) No és justícia.

Espanya és una misèria de país. Ho hem explicat diverses vegades.

 Es una misèria d’estat feixista, dominat per una judicatura franquista i al servei d’una classe xucladora perfectament instal·lada en el seu femer. No anem a descobrir ara res de nou. Cada dia ens donen proves. 

Es igual si parlem d’AVES, de vacunes perdudes, de judicis per violació d’una menor, de desnonaments de necessitats, de reis emèrits gastant una milionada, de lleis mordassa, de reformes laborals o de brutalitat policial. 

Es igual. A més de la misèria general, constatem que la repressió contra nosaltres no té aturador. Una altra prova és la revocació del tercer grau de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell. Totes dues tornen a estar a la presó perquè el magistrat de vigilància penitenciària, pressionat pel perillós jutge Marchena ho ha decidit així.

 El seu informe és un escrit farcit de tecnicismes que vol amagar el fet de no saber què dir, no saber per què han de tornar a la presó. No se sap per què, però han de tornar a la presó. Es a dir que són unes preses polítiques de manual, igual que la resta de processats.

 Es possible que al jutge Moncada, pare de la criatura, li donin una medalla o una distinció ad hoc, però ell sap molt bé que s’ha colgat de merda fins al coll. També s’ha de dir, però, que anar colgat de merda és un bon principi per a fer carrera dins de la justícia espanyola. Té nombrosos precedents i ben coneguts. I els nostres polítics? Algú sap què estan fent? Recordatori: només el poble salva el poble.

Rafel molina

. Post cops vist.