Se sap que de qualsevol activitat que fem, esperem una certa projecció en el futur. Si no podem tenir aquesta mínima esperança, anem malament.
La situació internacional s’està complicant. Els russos llancen bombes sobre la població civil d’Ucraïna, mentre segueixen, amb un cinisme sorprenent, amb la seva taula de diàleg. Europa, en comptes de bombes, llança abrandats discursos.
Aquesta guerra portarà molts més problemes que no ens pensàvem de bon principi.
A la situació absolutament precària que aniran trobant els ucraïnesos, cal afegir l’egoisme d’uns i altres. Naturalment ho disfressaran del que faci falta, però cadascú mirarà d’assegurar la seva cullerada econòmica, social, estratègica, militar, industrial i energètica.
Si algú es pensa que Rússia deixarà anar ni una sola de les seves pretensions, la té clara i si es pensa que ho farà Alemanya, França o Anglaterra, també ho té molt clar.
Els Estats Units, des de la seva fundació han donat mostres del seu desig de poder, de control i de manipulació de pobles, de governs i de persones. No canviaran pas ara.
A la Xina se freguen les mans.
Si han de morir un parell de milions de persones, moriran i endavant que fa baixada. Tampoc no els vindrà d’ací. La culpa serà dels altres. Paraules rai.
Una mica de vergonya ja en fem tots plegats.
De tota aquesta desgràcia, dels refugiats i de l’enviament de recursos, hi haurà lladres que encara trauran profit econòmic.
Caldria trobar-los i penjar-los en alguna plaça pública.
Rafel Molina
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada