Antecedents i referències de les inundacions de 1982 a Lleida

Carles Balasch explica els detalls de la riuada i els alcaldes Siurana i Pueyo asseguren que hi ha actuacions pendents a la partida de Grenyana i Capopont per prevenir futures avingudes.

Si es donés el cas que Lleida tornés a enregistrar una nova riuada similar a la de 1982 (7 i 8 de novembre) i el riu Segre es tornés a desbordar algunes zones de la ciutat tornarien a patir altra vegada les conseqüències dels aiguats.

Tant l’excalde Antoni Siurana com l’actual alcalde Miquel Pueyo van incidir en aquest fet durant la conferència que va pronunciar el professor Carles Balasch, el 6 de novembre al palau de Congressos la Llotja de Lleida com a acte de record de la riuada del 82..

Antoni Siurana, alcalde de Lleida durant la riuada, va indicar que falta per construir un mur de canalització a la partida de Grenyana entre el parc de la mitjana i el molí de Cervià i l’alcalde Miquel Pueyo igualment va fer esment a aquest tema per prevenir futures avingudes i va afegir també que “des de la CHE es recorda que Cappont és una zona d’afectació inundable, quan es vol engegar algun projecte i/o equipament, per la qual cosa, des de la Paeria s’ha demanat a les confederacions hidrogràfiques estatal i catalana la necessitat d’abordar aquest projecte. I més, tenint en compte les conseqüències del canvi climàtic”.

Carles Balasch, durant la conferència, va fer un repàs als fets més importants de les riuades que ha patit Lleida durant els últims 400 anys, amb un especial record i repàs dels fets més destacats de les inundacions dels dies 7,8 i 9 de novembre de 1982 a les comarques de Ponent.

A través de cartografia, gràfics, imatges va donar compta del resultats de les diferents riuades enregistrades a Lleida i les inversions de 45.000 milions de pessetes d’aleshores (270 milions d’euros actuals) per fer front al danys i indemnitzacions causades pels aiguats de 1982.

Balasch va narrar els aspectes climatològics i el nivell de les aigües d’aquells dies en els diferents envasaments, fent subratllant el cabdal màxim que va enregistrar el riu Segre al seu pas per la ciutat, uns 3.200 m3/segon, mentre que l’actual és de 17 m3/sego. Va mostrar les imatges del conseqüent desbordament del riu a l’alçada de Mercolleida-Pont, sota el pont del ferrocarril i les inundacions corresponents de l’avinguda del Segre, rambla de Ferran, Francesc Macià i Cappont. I els tancament dels dos ponts per travessar la ciutat.

Igualment va fer referència, a fets determinats de les inundacions del 82 com l’afectació a la població de Pont de Bar i la seva reconstrucció, l’alarma que va suposar el rumor de què la presa d’Oliana era a punt de rebentar, sense ser cer o què van estar a punt de dinamitar el pont de Balaguer, solucionant el tema tallant les baranes de ferro.

Carles Balasch, va fer esment també a les 26 víctimes entre la província de Lleida i Andorra, els 40 pobles inundats, els 30 ponts inundats i els danys causats a carreteres, habitatges, granges, camps de cultius i d’altres infraestructures.

Finalment va posar de manifest la solidaritat, exemplaritat i col·laboració de totes les autoritats provincials, catalanes i de l’Estat i del teixit social i empresarial de la ciutat i província i de la construcció del pantà de Rialb, com a conseqüència de la riuada com a infraestructura de regulació del riu Segre.

UA1 ràdio, també va fer un programa especial, durant el matí del 8 de novembre, dirigit per Jordi Sebastià, des de la plaça Blas Infante de Cappont de Lleida, dedicat exclusivament a la riuada de 1982. En el mateix, va intervenir l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat, Manel Oronich, els periodistes, que van viure professionalment els fets, José Carles Miranda i Paco Castillo i també el professor Carles Balsch i Solanes.

L’Ajuntament de Lleida, com molts altres ajuntaments de les comarques afectades han programat un seguit d’actes per commemorar els 40 anys de la riuada a Lleida. La Paeria de Lleida, a més de la conferència de Carles Balasch, ha programat un seguit d’esdeviments entre els que destaquen una exposició que es pot visitar als baixos del Palau de la Paeria fins al 27 de novembre, amb un documental inclòs que recull el testimoni de persones que van viure personalment els aiguats. La mostra recull imatges antigues conservades a l’Arxiu Municipal, a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del fons del diari Segre.

També ha previst un seguit d’itineraris, a partir de dissabte 12 de novembre, sobre “Les restes arqueològiques de la canalització”, a càrrec de l’Arxiu Arqueològic. Una ruta, el dissabte 19 de novembre, amb “El riu Segre avui: aspectes ambientals”, a càrrec de l’àrea d'Ecologia i finalment, el dissabte 26 de novembre una visita guiada a l’exposició i recorregut pels espais de la riuada, a càrrec del Museu de l’Aigua.

Paco Castillo. Periodista

. Post cops vist.