Miguel Ángel González, escultor, dibuixant i pintor. Fill d’emigrants bascos, nascut a la ciutat de Sant Nicolàs dels Arroyos, província de Buenos Aires (Argentina) el 5 de Setembre de 1940, resideix al barri de Pardinyes de Lleida, des de 1991, acaba de celebrar els seus 82 anys (9(9/2022) rodejat d’una vintena d’entranyables amics.
La vetllada, marcada constantment per l’elogi de l’artista vers l’amor com a base de la seva obra i compartit amb els amics que el rodegen, va servir també per posar de manifest la injustícia que representa el fet de què “després de 82 anys picant ferro, les creacions de Miguel Ángel no tinguin el ressò i la magnitud merescuda arreu d’Europa i què encara no s’hagi reconegut el seu just dret a retirar-se”.
Li, Lily Mayer, Eugi-Miquel, Fede-Julia, Rubén-Mariela, Adriana-Paco Ermengol, Jeremias, Ignasi Casado-Silvia, Pedro Sandoval-Àngels, Paco Castillo. Alfons Sarabia-Ana, Robert Oró-Rosa, Ernest López, Anna Boria, Pilar Bosch i Jordi, van obsequiar a l’artista amb un viatge a Florència; un llibre sobre la “història de la Filosofia –Un viaje por el pensamiento universal- de A.C. Grayling; Poemas de Pedra de J.V. Foix; la lectura d’un poema de “cuando era niño”, narrat per Ignasi Casado i una selecció de cançons populars (cumpleaños Feliz, Pare Elisa, Quiero tener un millón de maigos, versió especial de Libre, dedicada a l’artista i amigos para siempre, entre d’altres, interpretades pels mestres Alfons Sarabia (teclat) i Robert Oró (violí).
Miguel Ángel va agrair el suport dels presents indicant que “la vida l’ha donat moltes alegries però que la veritable felicitat s’assaboreix amb l’amor que irradien els meus amics”.
Paco Castillo, periodista
.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada