Tenacitat i endavant (82) I ara l’abstenció.

Aprofitant el desànim general i la ràbia que acumulem tots plegats en veure que els partits independentistes són incapaços de fer el que han promès que farien, ha sortit un moviment de radicals que demana l’abstenció massiva.

Diu que no hem de fer res a Madrid i que votar a les generals és legitimar un govern que està contra nosaltres, que més val que ens quedem a casa i que no anem a votar i diuen, mira si són bones persones, que això serà un cop molt fort per als espanyolistes en general.

Sembla que a la base del moviment abstencionista hi ha molts independentistes emprenyats i, sens dubte, hi ha també molts espanyols ben contents si aconsegueixen que no votem i que només quedin els seus vots.

Es de tota evidència que els governs es formen comptant els vots emesos que són vàlids i que els que no han votat no compten absolutament per a res.

Si estiguéssim parlant d’una classe política molt honesta i molt demòcrata, potser sí que els faria una mica de vergonya una abstenció d’un 50 o un 6o%, però amb el personal que tenim, l’únic que faran serà repartir-se ràpidament els escons i les cadires, i si no hi ha cap independentista, millor encara, més descans que el quedarà i podran aplicar “democràticament” un altre 155 o allò que els vingui de gust.

Cal votar, i si no vols votar els partits tradicionalment independentistes, busques un de més radical i més anti sistema.

L’abstenció, el vot nul i l’astracanada patriotera però, deixem-les de banda.

Només faltaria que a Madrid se’n fotessin més de nosaltres.



Salut i república.

. Post cops vist.